Centre del Carme
SHARE

El director del Centre del Carme, José Luis Pérez Pont, ha presentat el nou projecte de comissariat que ocuparà la sala Carlos Pérez del Centre del Carme durant un any, ‘Totalitat i infinit’, de l’alacantina Diana Guijarro.

La proposta s’inicia amb l’exposició ‘Qüestió de fe, qüestió de tros’, en què intervenen els artistes Felipe Talo, Lucía C. Pino, Martín Llavaneras i David Bestué.

Inspirat en el text de Marcel Mauss ‘Assaig sobre el do’ (1925), el cicle ‘Totalitat i infinit’ és un projecte d’investigació curatorial que planteja la idea d’exposició artística com un gran acte de transferència, un espai en què l’art, els subjectes i les coses es comprometen a intercanviar experiències en una zona de ‘sentiència’.

Diana Guijarro planteja l’exposició com un espai d’intercanvi “on es transfereix un missatge però també experiències de manera recíproca” entre l’artista i els públics.

El cicle ‘Totalitat i infinit’ parteix de la idea que tots formem part d’un tot. Aquest concepte, que s’aborda des d’un punt de vista artístic, tindria el seu paral·lelisme en la societat, com la idea de pertinença a una comunitat i on l’artista, amb la seua investigació, pot obrir una bretxa que conduïsca al canvi.

D’aquesta manera, la comissària explica que els artistes que componen la mostra “Qüestió de fe, qüestió de tros” al Centre del Carme fins al 20 de gener de 2019, treballen en la seua investigació d’una manera molt semblant, arriscant” i ha afegit que “amb petits detalls es poden obrir nous camins”.

El director del Centre del Carme ha destacat el paper de l’art com a instrument de canvi en una societat i ha recordat que “el suport a la investigació artística i als creadors per part de les institucions culturals és essencial perquè aquest canvi es produïsca”.

En aquest sentit, Pérez Pont ha manifestat que «amb la convocatòria ‘365 dies VLC’, de comissariat d’una sala del Centre del Carme durant un any, vam iniciar l’any passat una línia de treball que permet traçar projectes expositius a llarg termini”.

‘Qüestió de fe, qüestió de tros’

El muntatge expositiu per al qual Diana Guijarro ha comptat amb l’artista Ángel Masip, es planteja com una instal·lació en què les obres dels diferents artistes, Felipe Talo, Lucía C. Pino, Martín Llavaneras i David Bestué, conviuen i s’interrelacionen com un circuit que crea múltiples connexions no només entre l’artista i els seus públics, sinó també entre aquests i la naturalesa.

Diana Guijarro explica que “en l’exposició l’espai físic ens condiciona sobre com ens movem i com es conjuguen aquests llenguatges”.

Amb una estructura de metall folrada de plàstic transparent es crea un laberint que transforma el concepte tradicional d’exposició. En “Qüestió de fe, qüestió de tros” subjau una altra idea, i és la d’aprendre a mirar, a observar l’obra d’art. L’espai obliga, però la mirada és lliure i dependrà de l’experiència de l’espectador la interpretació del missatge.

La visita comença amb l’obra de Lucía C. Pino, una escultura/escena creada ‘ex professo’ per a l’exposició i en la qual per primera vegada s’ha intervingut en el sòl de vidre de la mateixa sala, el que deixa veure les restes del ‘raval musulmà’ per a crear un diàleg entre art contemporani i arqueologia.

Martín Llavaneras treballa amb l’orgànic transformant elements de la naturalesa en peces d’exposició. Per a la mostra l’artista català ha iniciat un nou procés d’investigació a València a partir de les plantes que ha recollit del jardí Botànic.

En les peces de Felipe Talo i David Bestué s’incorpora la idea del temps. En el cas de Felipe Talo, els seus olis giren entorn de la destrucció de l’espai-temps a partir del concepte de la reencarnació o la transmutació de les ànimes. David Bestué mostra ‘Història del metall en barra’, una línia temporal construïda amb fragments de metalls propis de cada època i que acaba d’exposar-se al Museu Nacional Centre d’Art Reina Sofía de Madrid.