La consellera de Sanitat Universal i Salut Pública, Ana Barceló, i el conseller d’Educació, Investigació, Cultura i Esport, Vicent Marzà, han presentat esta última setmana l’actualització de la ‘Guia per als menús escolars‘, un document que pretén arbitrar els mecanismes que garantisquen una oferta alimentària equilibrada i saludable en els centres educatius públics i privats de la Comunitat Valenciana.
La ‘Guia per als menús escolars’ ha tingut en compte per a la seua actualització aspectes com la quantitat de menjars que es van servir en els menjadors escolars el curs 2017-2018, un total de 176.986 menjars diaris en els 1.367 menjadors escolars existents en la Comunitat Valenciana en centres públics i centres privats concertats.
En ella s’estableixen unes recomanacions bàsiques que han d’adaptar-se a cada menor segons la seua edat, sexe, creixement i activitat física, ja que d’aquests factors depenen les necessitats d’energia diària (en edat escolar varia entre les 1.700-2.500 kcal/dia). També s’ha tingut en compte que el menjar de migdia que se serveix en els menjadors escolars ha de cobrir entre el 30% i el 35% de les necessitats diàries d’energia.
Amb tot això, i seguint les recomanacions de l’Organització Mundial de la Salut (OMS) quant a la presència dels nutrients en les proporcions adequades, s’han elaborat uns menús escolars «prototip» basats en racions, és a dir, en la quantitat de cada aliment que cal incloure en el menú de forma setmanal o mensual. Tot això seguint l’estructura tradicional dels components del menjar de migdia: primer plat, segon plat, guarnició i postres.
Aquests models de menú s’han elaborat per a un període de 10 dies (dues setmanes lectives escolars) i han de ser completats amb les ingestes que es realitzen fora dels col·legis.
Per a la seua confecció s’ha tingut també en compte el model proposat per l’Escola de Salut Pública de la Universitat d’Harvard (EUA) per a menjadors escolars en el ques’apunta que la meitat del menú l’han de conformar verdures, hortalisses i fruites de proximitat (l’ideal és que siguen fresques i evitar els sucs).
De la meitat restant del menú, un quart ho constitueixen els cereals integrals (pasta, arròs i pa). I l’altre quart està conformat per proteïnes, com a llegums, peix i ocells, i fruita seca natural. S’han de limitar les carns roges i evitar les carns processades com el beicon i els embotits (salsitxes).
Així mateix, es recomanen com a font de greix per al cuinat o amanit dels plats opcions cardiosaludables com l’oli d’oliva o de llavors. L’aigua és la principal beguda aconsellada en l’àmbit escolar i s’han d’evitar, en tot cas, les begudes ensucrades.
