A vegades sobren les paraules. 27 punts de 33 possibles. Que fàcil és dir-ho i què complicat és aconseguir-ho! Marcelino li està traient brillantor a un equip de rècord, que va escrivint amb lletres d’or un inici de LaLiga que ha portat a l’èxtasi a l’afició valencianista. ¿Somniar? Ningú pot impedir-ho, veient a este equip, per què no il·lusionar-se d’aconseguir amb algo gran. És una autèntica gaudida veure al Valencia CF! És veure’ls i disfrutar. Dóna igual el registre utilitzat, el rival, ningú pot amb este equip que ha viscut una metamorfosi única. El Valencia CF ha tornat per a quedar-se.
Convertir les victòries en un hàbit no significa que siga gens fàcil. Mestalla és conscient d’això, anima i recolza com mai al seu Valencia CF, sabedor que havia de tindre paciència i ser intel·ligent en tot moment. Davant d’un rival molt ordenat, l’objectiu era moure el baló d’un costat a un altre a l’espera de detectar eixe buit pel que colar-se. No seria fàcil, però al Valencia CF actual s’assembla més a un superheroi, capaç de desafiar a qualsevol.
Primer va advertir Dani Parejo amb un tir des de la frontal, després d’una excel·lent combinació de Gayà i Guedes per la banda esquerra, que va acabar en córner. Ací Mestalla es va alçar, va començar a rugir. En este Valencia CF l’afició també juga, té un paper fonamental, i quan sobre la gespa es va escoltar el rugit, els futbolistes van rebre eixa energia. A Guedes, que va camí de convertir-se en el futbolista de LaLiga que més falta rep, li van tombar quan entrava a l’àrea. I ací va aparéixer la intel·ligència. Sobre la pissarra era una falta ideal per a Parejo, capaç de superar la barrera amb el seu excel·lent colpeig de baló, però l’estudiós Garitano havia advertit als seus hòmens. Dani, amb intel·ligència, va optar per llançar per davall intuint que botaria la barrera, i amb un colp sec, Mestalla es va vindre baix al veure com s’afonava el mur pepinero.
Què gaudida és veure a este Valencia CF! Té recursos per a afrontar el partits ant qualsevol rival. S’havia aconseguit el més complicat, marcar prompte, però l’equip dirigit per Marcelino volia continuar manant. Dominà de forma indiscutible fins que van arribar els últim cinc minuts del primer temps, quan va començar a notar-se el gran esforç. Va perdonar Beauvue en l’àrea xicoteta, però tampoc hauria sigut just. L’afició de Mestalla va respirar quan el col·legiat va assenyalar el descans.
La festa havia de seguir, les goles des de la grada tornaven a afinar-se per a animar. Els futbolistes necessitaven sentir eixe alé, i després d’una estèril cabotada de Beauvue, el velocista Guedes va fer que tremolara el pal després d’un llançament ajustat al pal llarg. Després va amenaçar Rodrigo, però el seu tir va eixir massa creuat. El Valencia CF buscava el segon, volia sentenciar, però es resistía… i va ser necessari també l’aparició de Net, providencial per a detindre un tir d’Eraso. I va tornar a rugir Mestalla, ho necessitava l’equip.
En este Valencia CF tots són importants, l’escut és més important que el nom que brilla en la camiseta. I encara que els gols seguixen repartint-se, traient moltíssima brillantor als registres dels davanters, l’aportació de tots és vital. Va entrar Andreas a la gespa, i amb un precís centre des de la banda dreta, li va regalar a Rodrigo una llepolia que va voler convertir en gol amb el cap. La festa va quedar instaurada a Mestalla, que va voler completar el partidazo amb un altre tant amb una història darrere.
La camaraderia, la solidaritat i el treball en equip són claus en este inici de LaLiga històric. Santi Mina va barallar un baló i va ser derrocat dins de l’àrea, l’àrbitre ho veu clar i assenyala penal. Dani Parejo, el capità, és el triat però se’l demana Santi Mina… i li cedix el baló perquè marque el tercer de la vesprada. En este equip més enllà dels noms, l’important és el col·lectiu, que seguix traient-li brillantor a un inici de LaLiga de rècord amb 27 punts de 33 possibles.
