La distància entre el ben i el mal en la disciplina del balompié pot ser molt estreta. Potser ho va sentir en primera persona José Campaña. Una esgarrifança va recórrer el cos del migcampista quan va comprovar el mortífero viatge que va emprendre la pilota. Semblava una acció de resolució funcionarial. El migcampista es va regirar sobre si mateix a la recerca d’Oier. No hi havia eixida diàfana per l’horitzó i va tirar dos passos cap a arrere a la recerca de protecció. No obstant açò, es va colar furtivament en aqueix escenari Joselu per a interceptar l’esfèric. L’atacant no va errar davant la mirada desesperada del porter basc. La nit d’Oier havia sigut superlativa. Tan sol uns minuts abans Campaña havia trepitjat la corona de l’aéra de Lugo per a provar la capacitat de resistència de Roberto. La jugada romania encara en la seua retina. El tret enverinat del futbolista andalús va consignar l’agilitat de reflexos del porter local. Fins al millor i més distingit escribano pot tenir un esborrall que no entela la dimensió que ha adquirit en un exercici estel·lar. El partit va morir en les botes de Joselu després d’agitar-se en la recta definitiva. La pilota va rondar per les dues àrees per a acomodar-se definitivament en la blaugrana. En certa manera, va ser un comiat que va comportar la tragèdia entre les seues pertinences. Amb Roger allunyat del mundanal soroll per una inoportuna lesió, Joselu va prendre avantatge en la despietada lluita per cenyir-se la corona de llorer que investeix al golejador més clarivident de la categoria de Plata.
Una certa malenconia semblava impregnar l’atmosfera de l’Anxo Carro en el seu comiat de la temporada. En el cor de Galícia, terra de meygas, i també de boires i d’ombres, creuaven els seus camins dues representacions amb les seues destinacions marcades. L’enfrontament estava desproveït d’heràldica. No hi havia picante. Tampoc aqueixa pressió desaforada inherent a cada cita per la suma dels punts. No sol ser una norma comuna en l’àmbit de la Segona Divisió A aquest tipus de duels freturosos de llustre. Les distàncies, per definició, mai són definitives i les batalles no conclouen fins que no s’oculta el sol per a no tornar a eixir. No va ser el cas, si es fixa l’atenció en el xoc entre el Lugo i el Llevant. Potser ningú podia preveure fa tan sol unes setmanes un duel sense l’aparició estel·lar dels principals killers de la divisió. No va haver-hi treva en la pugna mantinguda entre ambo durant l’evolució de l’exercici.
La sort va ser esquiva i cruel amb Roger. Més cridaner va ser l’ostracisme de Joselu. La veritat és que l’ariet de l’esquadra gallega va quedar purgant penes en la banqueta d’inici. De fet, no va trepitjar el verd fins a sobrepado el minut seixanta, encara que en perspectiva podria advertir-se que la seua inclusió va tenir efectes devastadors per al bloc que prepara Muñiz. Juanlu va transformar la trobada. Un vel no va torbar els seus ulls quan es va enfrontar al portera granota. Li va costar al Llevant agafar-li el sentit a la confrontació. La trama voltava perillosament la porteria defensada per Oier. El porter basc va afrontar la cita des de la transcendència que marca una autèntica final. No hi ha duels menors quan es tracta de reivindicar el teu deixant. I hi ha fets que confirmen aquesta tendència. Oier va estrènyer els punys amb ràbia per a celebrar una mà miraculosa després d’un cabezazo de Caballero.
Oier va sorgir des del no-res per a preservar la virginitat de l’espai defensat. Va mostrar intuïció, reflexos de felino i col·locació durant noranta minuts notables. El seu repertori va ser extens i polièdric pel contingut de les seues manifestacions. El Lugo va donar mostres de la seua perillositat en les accions aèries i projectant-se des del costat dret del verd. Gil i Caballero van mesurar la fortalesa d’Oier. En totes les jugades va eixir idemne del desafiament. En diferents moments de la confrontació va sostenir amb els seus guants forts a un Llevant que va avisar de les seues intencions, en les acaballes del primer acte, amb una falta magistral de Rubén que va xocar amb l’esquadra de Roberto i que va reviure ja entrada la represa. Morales, Campaña i Casadesús van donar més consistència i empaquetatge al bloc blaugrana. Robertó va deixar la seua targeta de visita en aqueixos instants. No obstant açò, tot va concloure amb la diana de Joselu. El Llevant va perdre 0-1 en la seua visita a l’Estadi Ángel Cerro en l’última visita a domicili.
