Era el 20 d’octubre de 1982 quan va succeir el tràgic succés. Huit persones mortes, milers de persones evacuades i 300 milions d’euros en danys materials són algunes de les xifres més cridaneres que va deixar una de les majors catàstrofes naturals que es recorda a la província de València.
Un dia abans, el 19 d’octubre, van començar les primeres pluges torrencials que van anar adquirint major volum fins que en la vesprada del dia 20 es va produir el desbordament de la presa de Tous i l’aigua va arrasar els pobles més pròxims a aquesta.
Durant 48 hores es van arribar a arreplegar fins a 1.000 litres d’aigua per metre quadrat mentre que en les primeres hores la xifra mitjana de precipitació va acumular fins a 600 litres fent que l’aigua començara a vessar per damunt de la presa sobre les 17 hores provocant el seu posterior esfondrament tan sols dues hores després. La fallada va estar en un problema amb el grup electrogen d’emergència que havia quedat inutilitzat a causa del diluvi de les últimes hores impedint així l’obertura de les portes del pantà.
El riu Xúquer va arribar a aconseguir fins a 16.000 metres cúbics per segon, un cabal mai vist fins al moment que va arrasar localitats com Sumárcarcer, on l’aigua va arribar a cobrir nou metres d’altura, o Gavarda, municipi en el qual una gran ona va arrasar totes les cases que va haver-hi al seu pas.
El desastre va arribar fins al propi mar obligant a l’obertura de comportes de tots els canals de l’Albufera, una mitjana que va servir per a canalitzar les aigües i que tots els municipis de la zona aconseguiren salvar-se de la tragèdia.
Tretze anys després es va inaugurar la nova presa de Tous amb unes mesures de seguretat que permeten desguassar fins a 20.000 metres cúbics d’aigua per segon amb la finalitat d’evitar que la catàstrofe torne a repetir-se.
