La festivitat de la Verge dels Desemparats que tindrà lloc aquest cap de setmana comptarà amb quatre dansaes en honor a la patrona a ritme de “tabal i dolçaina”.
La dansà que té els seus orígens en un ball popular que se celebrava en la plaça dels pobles, i que segueix unes parts diferenciades. L’estructura més generalitzada que s’ha conservat consta d’una eixida, les danses i un final.
Segons els pobles, durant unes melodies de les danses les parelles es canvien entre si per a formar una cadena com a signe de bona convivència social dins del poble. Per regla general, durant les melodies, els «dansaors» fan evolucions o passades com una demostració de saber i de destresa del ball, per lluïment davant els altres ciutadans. Acaba aquesta part de les danses amb un avís de la dolçaina que dóna al final.
El final es planteja com una competició entre la resistència dels dolçainers i l’agilitat dels balladors. La melodia tocada, coneguda en la major part dels nostres pobles com «fandango», va accelerant-se progressivament. Els balladors també acceleren el pas al mateix temps que la melodia.
La dansà es va començar a realitzar en la Plaça de la Verge dins dels actes que se celebren en honor a la Mare de Déu, i amb els anys, va anar variant; fins a adquirir una major esplendor des de l‘any 1992 amb la creació de la Federació de Folklore de la Comunitat Valenciana, fundada per Manolo Camarasa.
Des de llavors va ser rellevant la presència de les Falleres Majors de València i la seua cort d’Honor, la participació del qual va fer que augmentara l’expectació i el nombre de persones que s’acostaren a gaudir del ball.
Els últims anys, la dansa ha sigut motiu de diferents polèmiques, perquè cada vegada són més els grups i parelles que volen participar en aquesta manifestació festiva. Manolo Camarasa, fundador de la Federació de Folklore, en declaracions en el Programa Vive las Fiestas de José González, advoca per la solidaritat en els grups perquè tots puguen participar; per la seua part Paco Corella, professor de ball de les Corts d’Honor i Falleres Majors de València durant molts anys i membre del Grup de Danses el Portalet de Benicalap, qui també va participar en el programa, suggereix una ampliació de la Plaça com a solució del conflicte.
Actualment se celebren quatre dansaes, dos d’elles se celebraran avui, i en elles participaren els grups de balls de les falles i altars vicentins, amb la presència de les falleres majors de València; Sara Larrazábal i Marina Civera. El dissabte a la vesprada serà el moment dels grups dels pobles, i a la nit el dels grups federats, amb la presència de la Fallera Major de València 2019.
Més de 216 parelles de xiquets i xiquetes, pertanyents a 47 comissions i tres grups de ball, ballaran en la dansà d’avui divendres. En la dansà major de les Falles, participaran 241 parelles de 51 comissions.
El dissabte a la vesprada serà el moment dels grups dels pobles, on ballaran 110 parelles de 14 grups i a la nit el dels grups federats, amb la presència de la Fallera Major de València 2019, en la qual ballaran 148 parelles pertanyents a 17 grups de ball de la ciutat.
Aquests són els horaris:
Divendres 10 de maig
20.00 hores: dansà infantil presidida per la fallera major infantil de València i la seua cort d’honor en la Plaça de la Verge.
23.00 hores: Dansà dels grups de les comissions de falla i altars de Sant Vicent en la Plaça de la Verge, presidida per la Fallera Major de València i la seua Cort d’Honor.
Dissabte 11 de maig
18.00 h, dansà, amb la participació dels grups de danses dels pobles, en la plaça de la Verge.
20.00 h, salve solemne a La nostra Senyora en la seua capella.
23.00 h, Concert de la Banda Municipal de València en la Plaça de la Verge,
24.00 h, castell de focs artificials a la vora del riu Túria, en la zona de les Torres dels Serrans, a càrrec de la pirotècnia Reyes Martí. En finalitzar el castell, en la plaça de la Verge dansà i recital de cant d’estil (amb la col·laboració de la Federació de Folklore de la Comunitat Valenciana i l’Associació Canto Valenciano d’Estil).
