SHARE

A aquest València CF va a ser difícil guanyar-li malgrat estar en fase de “construcció”. És igual qui siguen els onze triats i el rival que tinga enfronte, si es tracta del vigent campió de LaLiga, d’un recentment ascendit o d’un equip ja consolidat com la Reial Societat. Ben plantat sobre la gespa, té personalitat per a anar sempre a cercar la victòria. Fins i tot el dia en el qual rep dos colps, en veure com li igualaven dos avantatges en el marcador, perquè no defalleix fins al final i amb el gol de Zaza (anteriorment van marcar Rodrigo i Nacho Vidal) es va sumar una victòria de molt mèrit en un intercanvi de colps que va acabar amb la Reial Societat en la lona.

Des del primer minut de partit, la “tropa” que dirigeix Marcelino va eixir amb l’objectiu de controlar en la rereguarda i eixir amb rapidesa després de recuperar la pilota, amb Parell i Carlos Soler com a guies a l’hora de realitzar passades avantatjoses curulles de qualitat. No esperaven agotnats arrere, ja que la línia de pressió iniciada per Rodrigo i Zaza es fixava en la zona de tres cambres de camp, i amb sol 8 minuts ja havien provocat tres córners. Aqueixa superioritat inicial no solament era estadística, ja que a Rodrigo Moreno solament li va faltar un pam per a rematar una passada de Zaza, uns minuts després que prèviament va cercar l’assistència de gol Nacho Vidal.

La Reial Societat solament treia el cap per la porteria defensada per Jaume de forma tímida amb rematades de cap que anul·lava el porter d’Almenara. Mossegava més el València CF i aqueixos mèrits es van reflectir en el marcador amb el gol de Rodrigo Moreno després d’un robatori de pilota de Guedes, que després va posar en escena la seua excel·lent qualitat tècnica per a deixar assegut al meta Rulli, pas previ per a assistir a Rodrigo. El València CF es posava per davant, però va despertar a la Reial Societat. Primer va amenaçar amb el gol Willian José, però Jaume va repel·lir un tir violent. Però quasi sense temps per a recuperar el control de joc i donar-li pausa, Elustondo va empatar el duel amb una rematada de cap a l’eixida d’un córner arribant des d’arrere.

El colp valencianista ho va neutralitzar l’equip txuri-urdin, que va respirar, la qual cosa li va retornar el domini a l’equip entrenat per Marcelino, que va poder avançar-se de nou després d’un centre de Gayà o una rematada de Guedes que no va aconseguir executar bé. El València CF és un equip que es manté ferm encara que reba un colp, arribant al descans amb empat després d’una gran parada de Jaume a tret de falta directa executada per Oyarzabal.

En ple festival de cinema a Sant Sebastià, no va variar el guió després del descans i el València CF va eixir disposat a lluitar pels tres punts. No és un pla que es limite a posar-li lluentor en la pissarra, es plasma partit després de partit a l’hora de la veritat, i una passada magistral en profunditat amb el segell de Carlos Soler, no ho va voler desaprofitar Nacho Vidal, picant l’esfèric a l’eixida de Rulli després de deixar arrere amb velocitat a Oyarzabal. De nou l’alegria somreia al València CF, però solament li va durar quatre minuts, quan una indecisió a l’hora de traure la pilota des d’arrere, la va aprofitar Oyarzabal amb un potent tret creuat al que no va poder fer res Jaume. Després de la segona igualada es van veure els millors minuts de la Reial Societat.

Però els equips grans també saben patir, no es conformen amb empats, i després que els dos equips es quedaren amb un jugador menys per les expulsions de Zubialde i Kondogbia, una magistral internada de Guedes amb una passada arrere elàstica a l’italià Zaza, no ho va desaprofitar per a tornar a posar al València CF per davant, aquesta vegada ja incontestable pel conjunt local. Un intercanvi de colps que va acabar guanyant l’equip dirigit per Marcelino que segueix invicte i posa fi a la mala ratxa en Anoeta que durava des de 2010.