Manolo Mata
SHARE

Manolo Mata porta molt anys dedicat a la política, amb idees i vingudes. Coneix els secrets de la gestió pública i realitza les tasques del seu càrrec com síndic del PSPV en Els Corts a força de malabars i floretes diplomàtiques amb altres partits. Mata, que presumeix de portar-se molt bé amb líders d’altres formacions ha deixat clara quin és la seua postura referent als temes més candents de l’actualitat com Àpunt, les relacions del PSPV amb Compromís i Podem i ha desvetlat si es presentarà per a ser el pròxim alcalde de València.

– Segons l’últim baròmetre, la qual cosa més ens preocupa als valencians és l’atur, la sanitat i la corrupció Quina opinió li mereix?

Açò vol dir que el Govern de la Generalitat es preocupa també d’aqueixos temes i a més coincideix amb el dels ciutadans. Quan els problemes o preocupacions són la identitat o la delinqüència, és que alguna cosa va malament. El normal en una societat com la valenciana, és que l’atur siga una preocupació perquè el treball permet portar una vida normal, tenir ingressos, fer plans…

– I Sanitat i Educació?

Bé, són dos temes que sempre solen colar-se en aquestes llistes. De Sanitat que és el que més preocupa? Doncs les llistes d’espera, segur perquè al final és el que té a veure amb la nostra vida quotidiana, amb el que usem dia a dia. La gent vol ser normal, que els tracten bé en els hospitals, que els seus fills estiguen ben escolaritzats. I açò crea societats unitàries. Aquests temes que han eixit en l’últim baròmetre són fàcils de resoldre i a més permet altres opinions i divergències polítiques. Però els altres, els intangibles com la unitat identitària, per exemple, és no és tan senzill.

– Què passarà finalment amb la Llei de Plurilingüisme? Hi ha alguna diferència amb el Decret?

El Govern va prendre la decisió de cosines la cultura de l’esforç. Açò podrà ser discutible o no, però la realitat és aqueixa. És a dir, que els pares que viuen en zones castellà parlants feren l’esforç que els seus fills estudiaren en valencià, tindrien la qualificació en anglès. Bé, doncs sembla que açò va ser mal vist pels tribunals. Què fa la llei nova? Garantir que cap llengua tindrà menys del 25% i que hi haurà anglès, valencià i castellà en tots els àmbits educatius amb l’objectiu que els estudiants dominen les tres llengües. La llei també respecta al Tribunal Constitucional sobre el tema dels repartiments. I atorga als centres la planificació del sistema educatiu o elimina les línies exclusives en castellà o en valencià, entre altres mesures. Per tant, jo crec que facilitem al fet que els alumnes, des de molt primerenca edat, dominen les tres llengües. Sincerament no veig que hi haja cap problema en açò.

– Sembla que ja hi ha ambient preelectoral i els partits comencen a calfar ja motors de cara a les pròximes eleccions?

Tingues en compte que nosaltres no hem succeït a un govern sinó un règim, llavors tenim molta pressa per a aprovar lleis com la de Serveis Socials que va presentar Mònica Oltra, per exemple. És a dir, que ens espera molt treball per als pròxims mesos.

– I aqueix treball tibarà les relacions del Pacte del Botànic?

El que crec que passarà és que Compromís accentuarà el seu “governalització”. Mira, ells han descobert l’exercici del poder i s’han “moquetitzat” i no vol trepitjar tolls, vol governar i Podem ha de cercar un espai. Mira, amb tot el tema del baròmetre, és veritat que la gent no sap molt bé qui governa ací. Saben que Ximo Puig i Mònica Oltra són algú important però no ho té molt clar i açò és fruit que la gent no llig periòdics, no reflexiona, està molt ficada en xarxes socials. I açò és el veritablement preocupant.

– Per què Julià Àlvaro ja no és secretari autonòmic de Medi ambient?

A mi aqueixa decisió no em competeix, és una decisió del Govern. De totes maneres em comentaven fa poc que el millor haguera sigut que cada conselleria l’haguera portat un partit. Però jo crec que el mestissatge ha aportat molt i al final l’empatia persona condiciona molt el ritme i el nivell de treball. En la conselleria on han sigut capaces d’entendre’s, la cosa ha anat molt bé i en el cas de Medi ambient, la incomunicació ha sigut entre una secretari autonòmic designat per Compromís i una consellera designada per Compromís

– Què va passar amb les negociacions dels Pressupostos?

Discutíem sobre 300 milions quan hi havia 20 mil milions en joc i a mi em sembla molt bé que cadascun mostra la seua postura, però tots sabem, Compromís, Podem i nosaltres, que aquest pressupost era progressista i social i que havia d’arribar fins a on havia d’arribar.

– Quants cafès es va prendre amb Podem per a aconseguir el seu suport per als Pressupostos?

Em va costar patir molt, les coses com són. La situació es va bloquejar una mica i mira, l’exemple està en Rajoy que sembla que li va molt bé sense pressupost. Si açò pansa, hauran d’explicar perquè es deixen de gastar 400 milions d’euros en serveis socials, per què no es construeixen 8000 habitatges, etc.

– Farà un pas al capdavant per a ser candidat a l’alcaldia de València?

El primer que ha recolzat a Sandra Gómez he sigut jo perquè s’ha guanyat el dret d’estar en primera línia. Amb cinc regidors en l’Ajuntament, els socialista són la referència de la sensatesa, del treball ben fet. Tots els regidors estan treballant molt bé.

– Però llavors no es presenta, no?

Ho vaig intentar en 2010 en una campanya molt divertida, la veritat. Les coses estan molt bé com estan i el candidat es triarà en primàries obertes.

– Conforme estan ara mateix les coses en À punt manté les reflexions que va fer en el seu moment?

Crec que hem triat un model d’absoluta independència del poder polític. I hi ha un consell d’administració triat per les Corts i que està compost per persones que tenen una labor titànica que és arrancar la tele de nou. Anem a passar moments molt difícils però aconseguiran l’objectiu final. Hem sigut crítics amb en les primeres borses semble un percentatge molt elevat de extreballadors i uns altres que, per raons ideològiques o d’edat, mai va poder estar en el projecte i açò s’anirà corregint. Però és necessari una televisió pública.