maestro
SHARE

(EFE).- La Universitat de València homenatja la figura de l’escola i de l’ofici de mestre a través d’una exposició, que a través de textos i imatges, mostra l’evolució i la història de l’escola pública al llarg de quasi dos segles d’existència.

‘L’escola i mestres: dos segles d’història i memòria a València’ pretén honrar a l’escola i a les seues mestres i mestres, permetent que “cadascun puga retrobar-se amb la seua infància”, ha explicat el Vicerector de Cultura i Igualtat de la Universitat de València. “L’exposició té un doble vessant; una investigadora i una altra patrimonial, que ens ha permès cercar materials i recuperar història de les nostres escoles valencianes”, ha comentat Ariño.

Per la seua banda, el comissari i professor de la Facultat de Magisteri, Óscar Barberà, ha apuntat que l’exposició “ofereix la possibilitat de veure l’evolució de l’educació en el nostre país, veure els seus avanços i les seues ensopegades”, i ha anunciat que hi haurà tallers per a totes les edats per als col·legis que vulguen visitar-la.

L’exposició parteix des de les primeres escoles, el germen del nostre sistema educatiu, fins a les escoles del segle XXI i exposa la formació de mestres i mestres com la creació de l’Escola Normal Femenina de València l’any 1867-1868, i de l’Escola Normal de València, creada uns anys anteriors.

El Degà de la Facultat de Magisteri, Manuel Monfort, ha destacat el treball col·laboratiu de 22 professors i d’alumnes que ha fet possible “relatar estes històries des de diferents vessants”. “Podem observar com l’exposició deixa clar que el naixement de l’escola també comporta el seu ús com a instrument politizador al llarg de la història entre conservadors i progressistes”, ha explicat Monfort.

En la mateixa línia, el Degà ha fet l’ullet als mestres per aconseguir que “l’educació actual no siga adoctrinadora i que desenvolupe el coneixement crític”; alhora que ha nomenat a l’escola catalana, una escola “que ha sigut maltractada i que significa renovació per a tot l’Estat”.

El recorregut s’estructura mitjançant sis etapes: ‘Els orígens’, en el segle XIX; ‘Les exigències de dignificació professional’ amb l’arribada del segle XX; ‘L’impuls democratizador i modernizador de la II República’ i ‘Els efectes i realitats de la postguerra’.

Les etapes més actuals,’La nova racionalitat del desenvolupisme i la tecnocracia’ i ‘El temps de la transició democràtica’, situades al final de la sala, finalitzen l’exposició.
Finalment, Ariño ha parlat sobre el paper protagonista que va tenir la Universitat de València en la història de l’educació, en el seu suport a l’escolarització de les dones; i ha culminat la presentació fent esment al fet que “l’educació és la principal eina per a combatre les desigualtats”.

L’exposició està organitzada pel Vicerectorat de Cultura i Igualtat i la Facultat de Magisteri de la Universitat de València i compta amb les col·laboracions de la Diputació de València, l’Ajuntament de València i la Conselleria d’Educació entre altres entitats.