El Museu Comarcal de l’Horta Sud segueix submergit en el projecte de recuperació de fotos afectades per la DANA. Esta feina s’allargarà durant els pròxims mesos a totes les seues instal·lacions. I aquests dies, la gran casa comarcal rep voluntariat de diverses ciutats europees, que ajuda en les tasques d’assecat i neteja.
El projecte, que va impulsar l’àrea de Patrimoni de la Universitat de València i al qual es va sumar la Universitat Politècnica, compta amb la col·laboració de totes les universitats públiques valencianes, l’Etno, ICOM, el Grup Espanyol de Conservació, el Museu d’Història Natural, la Mancomunitat de l’Horta Sud i el Museu Comarcal. A més de les instal·lacions de les dues universitats de València, es van obrir laboratoris de campanya en el Museu, a Alfafar, a Utiel i a Algemesí.
Coincidint amb les vacances de Nadal, les organitzacions han llançat una campanya per a captar voluntariat. La resposta ha vingut, no sols de la Comunitat Valenciana, sinó també de Madrid, Galícia o Canàries, i fins i tot de països com Portugal i Holanda. Una part d’aquest voluntariat acudeix al Museu Comarcal, que dirigeix Clara Pérez, i s’allotja en instal·lacions cedides per l’Ajuntament de Manises.
“Les fotos és l’única cosa que els queda després de la DANA”
Un dels visitants és Marcos Alonso de Celada, madrileny que estudia Conservació i Restauració en la Universitat de La Laguna, a Tenerife. “Hem conegut persones a les quals les fotos són l’única cosa que els queda. Sobretot a la gent més major. Quan vas mirant cada foto, és com si et ficares en la seua vida”, valora després del seu pas pel Museu Comarcal.
També estudia Conservació i Restauració en la Laguna (Tenerife) la gallega Lucía Chantada. “Els records de tota una vida són molt importants”, indica sobre les fotografies a més d’afegir que el que més l’ha impressionada és “la pena amb la qual acudeix la gent a portar aquestes imatges”.
D’altra banda, la portuguesa Milene Trinchade s’ha desplaçat des de Rotterdam, a Holanda, on treballa com a conservadora de fotografies. Coincidint amb el seu viatge a Aldaia, on viu la família de la seua parella, ha passat pel museu. “Aquest projecte era absolutament necessari. Si hi ha alguna cosa que ens agrada és tornar a mirar les fotografies antigues i reviure els nostres records. Aquest projecte pot ser una xicoteta ajuda en la immensitat de la catàstrofe”, valora.
Les fotografies s’estenen cada dia al pati del museu o en les andanes de l’edifici. També a la sala d’exposicions del subterrani s’han instal·lat deshumidificadors per a ajudar en l’assecat i congeladors per a detindre el procés de deterioració que ha causat l’aigua.
