Foto: ValenciaCF / Lázaro de la Peña

El somni de la Champions per al València CF es va després de perdre enfront de la Juventus. L’equip valencianista ha eixit al camp sense complexos i aliè a l’ambient espectacular de la graderia, disposat a fer “el seu” partit. Malgrat l’enorme potencial del rival, l’equip va plantejar un partit molt seriós en defensa, en atac no va crear el mateix perill que el seu rival, però cal tenir en compte el seu potencial i el València CF també va tenir la seua ocasió per a poder haver sumat. Amb aquesta derrota, l’equip diu adéu a la Champions.

Marcelino preveia que anava a ser una trobada “llarga”, d’ací la importància de mostrar la millor versió en defensa, sense descuits ni caure en els ardits dels experimentats futbolistes del conjunt blanquionegre, disposats a aprofitar qualsevol pilota dividida dins de l’àrea per a reclamar penal. Gabriel i Coquelin no van dubtar a alçar la veu: “som el València CF”. Amb un Diakhaby valent, anticipant-se o aprofitant el seu portentós físic per a guanyar els duels, la Juventus tenia més la pilota, però no trobava espais per a posar en dificultats a Net, sempre atent, sense veure’s obligat a exigir-se sota els pals.

Potser l’única cosa que va faltar en el primer temps va ser enllaçar un bon contraatac, però ull, tampoc és fàcil sorprendre a un dels equips que millor defensen del món com la Juventus. Wass, amb un tret creuat, va equilibrar l’ocasió anterior de Cristiano, que es va marxar lleugerament desviat. Cancel·le ho va intentar amb un tret amb l’exterior, però no va encertar en l’execució. Calia tenir paciència i esperar aqueixa oportunitat, la que va alçar dels seients a tots els valencianistes quan van veure a Diakhaby rematar amb el cap un servei de cantonada que va salvar miraculosament *Szczerny. Mare meua! Què paradón!

Calia seguir amb el pla, Marcelino va reemplaçar a Rodrigo amb molèsties musculars per Gameiro al descans i Allegri va introduir a Quadrat per Alex Sandro, la qual cosa va portar a Cancel·le a passar al lateral esquerre. I la línia va seguir sent la mateixa, fins que Mandzukic va desnivellar l’equilibri després d’una gran passada de Cristiano Ronaldo. Quina llàstima! Però calia seguir. I dos minuts després, després d’una falta que envenó Parell, la va rematar al fons de la xarxa *Diakhaby però tocant la pilota amb el braç.

La Juventus seguia estrenyent, volia sentenciar el partit, però el València CF es resistia. Va tornar a cercar el gol Mandzukic, després Dybala va intentar sorprendre a Net, però va traure una bona mà, Cristiano va voler marcar de cap però va tornar a aparèixer el portera brasiler, tornant a demostrar que està a un grandíssim nivell. Amb l’entrada de Batshuayi es va cercar provar amb una alternativa diferent en atac, però tampoc va valdre per a puntuar en el Juventus *Stadium, encara que no es va renunciar fins al final.

Carlos Soler, mancant nou minuts, no va colpejar bé amb l’esquerra un rebutge en la frontal. Després no va tenir sort Gameiro amb un control, després d’una bona diagonal de Guedes. Amb la derrota i el triomf del Manchester *United, el València CF queda eliminat de la Champions i jugarà en 2019 la UEFA Europa *League.