Toc Toc
SHARE

Ens trobem en la sala d’espera d’un prestigiós psiquiatra juntament amb altres cinc persones. Casualitats de la vida, totes tenim TOC (trastorn obsessiu compulsiu) i moltes ganes que es note. Aquest és el plantejament de Toc Toc, l’obra creada per Laurent Baffier que arriba per fi a València de la mà del director Esteve Ferrer.

Després de nou temporades arrasant a Madrid, Toc Toc aterra per primera vegada en la capital del Turia. Ho farà el dia 17 d’octubre en el teatre Olympia i es mantindrà en cartell fins al 28 del mateix mes. Amb un elenc d’actors i actrius format per Carmen Arévalo, Esteve Ferrer, Laura Hernando, Sara Moros, Paco Obregón, Fran Sariego i Ana Trinidad, l’obra promet desencaixar la mandíbula de tot aquell que vaja a veure-la.

Amb la seua adaptació a la gran pantalla el passat any, 7TeleValencia va tenir el plaer de participar juntament amb Warner Bros en la seua preestrena oficial en la nostra ciutat.

SINOPSI

Toc Toc narra la trobada, en la sala d’espera de la consulta d’un prestigiós psiquiatra, de sis persones, cadascuna amb un TOC (trastorn obsessiu compulsiu) diferent. Fred no pot evitar llançar grolleries en tot moment, i a qualsevol que es creue en el seu camí; Camilo, taxista, és un obsés de les xifres i quantifica tot el que succeeix al seu voltant; Pep, informàtic, viu pendent cada segon per no trepitjar cap ratlla i per ordenar tot de forma simètrica; Blanca, tècnic sanitari, viu obsessionada per la netedat i es passa el dia llavant-se les mans per a evitar qualsevol tipus de contagi bacterià; María no para de *santiguarse pel mínim pretext i està insegura dels actes més quotidians (haver tancat les aixetes, la casa, o la clau del gas). I, finalment, *Lili repeteix compulsivament dues vegades cada frase que diu, per temor al fet que ella o algun familiar puga morir, si deixa de fer-ho. Un setè i últim personatge és la infermera del metge especialista, que es passa la funció excusant la presència del psiquiatre perquè ve en un vol i ha tingut tot tipus de problemes tècnics i meteorològics, la qual cosa fa inevitable el seu retard. En aqueixa llarga espera, els personatges se sinceren i tracten d’improvisar una espècie de teràpia de grup per a veure si són capaços de mitigar, almenys, els seus trastorns.