SHARE

Toc Toc compta la trobada, en la sala d’espera de la consulta d’un prestigiós psiquiatre, de sis persones, cadascuna amb un toc (trastorn obsessiu compulsiu) diferent. Fred no pot evitar llançar grolleries en tot moment, i a qualsevol que es creue en el seu camí; Camilo, taxista, és un obsés de les xifres i quantifica tot el que succeeix a la seua al voltant; Pep, informàtic, viu pendent cada segon per no trepitjar cap ratlla i per ordenar tot de forma simètrica; Blanca, tècnic sanitari, viu obsessionada per la netedat i es passa el dia llavant-se les mans per a evitar qualsevol tipus de contagi bacterià; María no per a de **santiguarse pel mínim pretext i està insegura dels actes més quotidians (haver tancat les aixetes, la casa, o la clau del gas). I, finalment, Lili repeteix compulsivament dues vegades cada frase que diu, per temor al fet que ella o algun familiar puga morir, si deixa de fer-ho.

Un setè i últim personatge és la infermera del metge especialista, que es passa la funció excusant la presència del psiquiatre perquè ve en un vol i ha tingut tot tipus de problemes tècnics i meteorològics, la qual cosa fa inevitable el seu retard. En aqueixa llarga espera, els personatges se sinceren i tracten d’improvisar una espècie de teràpia de grup per a veure si són capaços de mitigar, almenys, els seus trastorns.

Una divertidíssima comèdia de Laurent Baffie, dirigida per Esteve Ferrer, que arriba al Teatre Olympia després de triomfar durant 9 temporades a Madrid. Ah! I un consell: si té problemes de mandíbula, millor abstinga’s d’acudir perquè el mateix pateix un nou desencaixe i acaba tenint un innecessari mal record de la funció.