Gloria Tello

València ha sigut un dels punts clau en la celebració del Dia Internacional de la Dona. Centenars de persones van eixir el diumenge a alçar la veu en favor de la igualtat de drets, un assumpte polític i social però també cultural.

Precisament a l’Ajuntament de València la cultura té nom de dona. Gloria Tello és l’encarregada de liderar aquesta regidoria, un càrrec que ocupa des de 2015 i que actualment compagina amb la Diputació de València on és diputada provincial.

Presidenta del Palau de la Música i diputada de Teatres i de el Museu València de la Il·Lustració i de la Modernitat (MuVIM), Tello és el rostre de la cultura de la ciutat. Hui ens revela totes les novetats d’aquest sector i parla de la importància d’impulsar la igualtat des de l’àmbit cultural de les ciutats.

1. Venim de celebrar el Dia Internacional de la Dona una iniciativa en la que la cultura valenciana s’ha bolcat de ple, Quines accions s’han dut a terme?

Assistim a un fenomen recent que està canviant la nostra manera d’entendre la societat. El feminisme, encara amb les seues múltiples interpretacions, ha aconseguit impregnar a la societat amb un sentit de la justícia social entorn del gènere que és enormement valuós. Si bé el fenomen sempre havia estat latent, mai abans s’havia manifestat amb tanta força. No podem obviar aquesta situació si aspirem a una societat justa. Ho entenc així com dona i com a demòcrata.

A més, per un sentit general de la justícia, em sembla natural que la dona reclame un major protagonisme en la societat. La desigualtat de gènere no és una invenció oportunista, és una realitat obertament reconeguda, en la solució de la qual estem cada vegada més implicades dones i homes. Així que, em sembla tremendament lògic que s’aborde des de totes les perspectives possibles, i com no podia ser menys, des de la cultura i l’educació, on tenim un paper crucial.

“LES DONES NO HEM DE VIURE AMB SILENCIS QUE S’ENQUISTEN I PERPETUEN VALORS JA SUPERATS”

A València disposem d’un espai que ha sigut enormement permeable a aquestes inquietuds, el MuVIM, un equipament on les dones han anat guanyant espai i acció. Precisament s’han inaugurat tres exposicions en el MuVIM protagonitzades per dones artistes que han abordat la urgència d’obrir aquest debat amb les seues particulars eines: la cultura i l’art.

Exposició ‘Your Bunny is a Battleground’ en el MuVIM.

2. Per què és important que des de la cultura també s’aposte pel Dia de la Dona més enllà del moviment polític i social?

Ho he avançat una mica abans. La cultura és permeable a les pulsions socials. Si la nostra societat té un problema d’equitat de gènere l’haurem d’abordar des de tots els àmbits d’acció que l’afecten: des de l’economia, tractant d’equiparar salaris o ateses les necessitats pròpies de les dones; des de l’educació, transmetent valors d’equitat i justícia; des de la sociologia, apostant per una interpretació de la sexualitat no exclusivament patriarcal; i per descomptat, des de la cultura, que per a la meua seria el gran calaix on es poden il·lustrar totes aquestes inquietuds que ens afecten amb les disciplines que li són pròpies: l’art, la música, les arts escèniques…

La cultura actuaria com una navalla suïssa, assortida d’eines que ens ajuden a operar sobre problemes concrets. Les solucions no han de venir necessàriament de la cultura però sí que podem ser propiciadors dels canvis de paradigma que necessitem.

Imagen
Gloria Tello durant la presentació de les tres últimes exposicions del MuVIM.

4. Vostè es mou en l’àmbit cultural però des del sector de la política que fins fa poc era “un món d’homes”, és complicat?

En l’acció política, i també en la cultural, cada vegada trobe menys separació o discriminació per qüestions de gènere. Pot quedar alguna escletxa de discriminació, no el dubte, però almenys en el meu entorn no el detecte, o està tan diluït que no val la pena ni esmentar-lo.

Crec que els nous governs de progrés hem pogut assentar en poc temps una nova perspectiva en la manera de treballar i fer les coses. Creem equips de gestió, on a les persones li les valora pel que fan o pel que diuen, mai per la seua condició de gènere. Avui podem tenir lideratges polítics forts en mans de dones, i crec que per fortuna, a ningú li sembla ja una cosa estranya.

5. Parlem de cultura i del MuVim. S’ha especulat molt de sobre el seu futur, En quin estat es troba i a on es dirigeix?

El MuVIM és, a part d’un centre emblemàtic de la ciutat, el museu amb més visitants per any a València. Mai he entès certa animadversió d’alguns mitjans cap a aquest espai, que d’altra banda compleix una clara funció social i cultural.

El MuVIM s’autodefineix com un museu de les idees, amb la base de la seua exposició permanent, que és una de les més visitades i valorades per la comunitat escolar. Amb tot, percebo que el museu es troba en bona sintonia amb la societat i que és receptiu i proactiu a les inquietuds del carrer a través de les seues exposicions i activitats culturals. Intentarem mantenir aquest rumb i una navegació de creuer que ens resulte còmoda a equips de gestió al nostre públic objectiu.

6. Es descarta llavors el ser subseu de l’IVAM com es va parlar fa uns mesos?

No entra en el meu imaginari de possibilitats. Per a res.

Exterior de Ribes Espai Cultural en el Parc Central. / FOTO: Antonio Marín

7. Acaba de presentar un nou projecte per a València: Ribes Espai Cultural, en què consistirà i què oferirà als valencians?

Ribes Espai Cultural pretén guanyar infraestructures culturals per al barri de Russafa i l’entorn del Parc Central. Estem acabant d’adequar l’equipament, al qual donarem un ús polivalent perquè els veïns de Russafa vegen augmentada la seua oferta d’oci i cultura.

8. Podria ser el lloc definitiu per a establir el Teatre Escalante?

M’agradaria matisar la meua resposta. El Teatre Escalante ve d’una situació desesperada. Una situació que comparteix amb altres equipaments culturals de la nostra ciutat. Recordem el que va suposar refer el trencadís del Palau dels Arts, el de l’Àgora, o les deficiències en el sistema de climatització del Palau de la Música. Resumidament, durant els últims vint anys s’havia posat molt d’èmfasi a inaugurar edificis, i molt poc a mantenir-los en condicions.

Crec que hem d’assumir un altre tipus de responsabilitat respecte a la conservació del patrimoni cultural, cercar edificis que siguen bonics, sí, però també operatius i funcionals, i sobretot, no descurar el seu manteniment. El que va ocórrer amb el vell Escalante ens hauria de fer reflexionar.

“L’ESCALANTE NO POT SER UN TEATRE NÒMADA MOLT MÉS TEMPS”

Amb l’Escalante actual jo parlaria, sense ambages, d’una doble línia d’acció. D’una banda, hem de cercar un espai que puga acollir una seu estable per a l’Escalante, amb un mínim de condicions, i de manera urgent. No podem ser un teatre nòmada molt més temps. Ribes pot complir molt bé aqueixa funció primera. Podria ser una magnífica base d’operacions de l’Escalante.

Després, a més llarg termini, obrirem un fòrum entre les administracions implicades per a decidir si hem de construir un edifici singular de nova planta. Però estem parlant de solucions a dos temps. I la segona d’elles requereix un gran esforç econòmic i un llarg termini d’execució. No descurem cap de les dues opcions.

Resultado de imagen de teatro escalante
Interior del Teatre Escalante.

9. Es remena ja alguna possible data d’obertura?

Per descomptat no serà enguany, perquè queden aspectes tècnics en procés d’ajust. Però segur que part de la temporada 21 de l’Escalante ja la podrem gaudir en el Ribes.

10. Per a concloure, Com imagina Gloria Tello el panorama cultural valencià dels pròxims anys?

Aspire al fet que la ciutadania valore la cultura com un bé necessari i pròxim. Jo entenc que és un bé de primera necessitat, al qual la recent crisi ha tractat tan injustament que la seua recuperació està sent bastant costosa. Així i tot, albirem una revaloració general del concepte i de la tirada per la cultura, i un gran interès per seguir els nombrosos esdeveniments culturals que ofereix la ciutat de València.

La cultura té una poderosa raó de ser i ajuda a construir ciutadania i democràcia, valors que necessiten ser reforçats més que mai. Hem pogut obrir el concepte de cultura descentralitzada, amb una major activitat en els barris de la ciutat. També des de la Diputació, on projectem la cultura cap als municipis, amb assessorament cultural, exposicions itinerants, concerts de piano o d’òpera, entre altres.

Detecte que tots aquests esforços estan redundant en una major qualitat de vida i aporten valor afegit a la nostra ciutat.