(ALBA SÁEZ).- El Govern central, en els últims anys ha conviscut amb una greu escassetat de suports que han dificultat el transcurs d’una democràcia ben alimentada, fort i eficaç. Amb tot això, la situació econòmica ha derivat a una classe de desigualtats en tot el terriotrio espanyol. D’aquesta manera, s’ha afeblit que es desenvolupe mesures òptimes que aconseguisquen els beneficis i interessos econòmics de les diferents Comunitats Autònomes.
En el cas de la Comunitat Valenciana, l’esquinçament d’un govern incomplet ha suposat alentir les mesures que impulsen l’economia valenciana. El primer factor ja característic és la problemàtica de la infrafinanciación, amb un deute que alberga els 47.000 milions d’euros. Cada any, el govern de la Generalitat compta amb 1.300 milions que són ficticis, ja que és els diners amb el qual s’hauria de cobrir les despeses que generarien les diferents àrees de la Generalitat però del qual mai es disposen. Des d’aquesta perspectiva, el Consell porta molt temps intentant canviar el model, objectiu pel qual Pedro Sánchez en arribar a Moncloa va posposar lloc que es tractava d’un assumpte complex i llarg.
La inestabilitat política generada pel Govern central durant aquests últims anys que s’han basat en negociacions, investidures i agitacions internes ha provocat que assumptes com a pressupostos, deutes, despeses i inversions queden en un segon pla de la política espanyola. La Comunitat, a causa d’aquest paper secundari, ha deixat de rebre 14.000 milions d’euros.
Una altra de les mesures va ser que Ximo Puig i Pedro Sánchez es van reunir per a acordar un pressupost d’acord amb la densitat de població que arreplega la Comunitat. Després de les negociacions, l’acord establit va ser de passar de 700 milions d’euros a 1.400 milions. No obstant això, aqueixos Pressupost Generals de l’Estat no van eixir a flotació i, per tant, la Comunitat va deixar d’adquirir aqueix augment.
El deute públic que emergeix la Comunitat Valenciana és un fet que encara perdura. Es tracta d’un procés lent i delicat pitjor que, no obstant això, es deixa passar.
