Serrat
SHARE

(EFE). El públic valencià va rebre en peus i amb una tancada ovació l’aparició anit de Joan Manuel Serrat en l’escenari del Palau dels Arts de València. I Serrat no va decebre. Dues hores i quart de recital i amb “Mediterráneo” res més arrancar. Avui repeteix en el mateix escenari amb les entrades venudes des de fa més de tres mesos.

Serrat arriba a València amb el seu espectacle “Mediterráneo a capo” (expressió d’origen italià que significa “des del principi) i com ell mateix va dir “és un xicotet i emotiu homenatge, una a una” a les 10 cançons del ja mític “Mediterráneo”, que va compondre en 1971 i de les quals ara celebra el 47 aniversari. “Us preguntareu la raó de no haver esperat fins als 50 i poder, podria, però no estem per a esperar”, va bromejar el cantautor.

“Vagabundejar”, “Barquito de papel”, “El meu poble blanc”, “Tío Añberto”, “La mujer que yo quiero” i a poc a poc Serrat es va ficar (encara més) al públic en la butxaca, i va arribar “Lucía”, el públic li va acompanyar en els cors i una xiqueta li va acostar un ram de flors a l’escenari. Serrat, de genolls, ho va rebre emocionat i van tornar els aplaudiments.

Serrat, amb la seua veu inconfusible va recitar versos del Quixot per a donar passe a “Aquellas pequeñas cosas” i va repetir “Mediterráneo” aquesta vegada amb la veu més temperada. El públic va tornar a arrancar-se a cantar i va tornar a posar-se en peus.

Van arribar les lloances al mar Mediterrani, sempre tan present i tan Serrat, “les aigües que banyen la preciosa Sicília”, va dir Serrat, i ” Ítaca, la pàtria de l’immortal Ulisses”, i va destacar que és un mar “al que li han cantat tots els poetes”, un mar tan present sempre en les seues lletres que, segons va dir, “la resta d’oceans i mars no són una altra cosa que afluents del Mediterrani, sota el meu punt de vista”. I va tornar a enlluernar a València. (EFE).