SHARE

El València CF va donar una molt bona imatge en el Camp Nou en l’anada de les semifinals de Copa del Rei malgrat perdre 1-0 davant el FC Barcelona, en una trobada en el qual els jugadors blanquinegros van realitzar un enorme i fantàstic esforç defensiu, amb un plantejament molt seriós i gran treball solidari davant un rival que només va poder marcar un gol i que deixa l’eliminatòria per decidir a Mestalla. L’afició valencianista, sens dubte, tindrà un paper decisiu.

Marcelino afrontava aquest primer assalt amb les importants baixes per lesió de Kondogbia, Guedes i Garay, a la qual s’unia la de Murillo, en l’última fase de recuperació. El València CF va eixir intens com no podia ser d’una altra forma davant un FC Barcelona que va eixir amb la idea de tancar als de Mestalla en la seua àrea, amb Messi de protagonista principal en atac. Va insistir en moltes combinacions d’una a una altra banda amb l’objecte d’obrir buits en la concentrada defensa blanquinegra que es multiplicava sobre la gespa. Tot el contrari que els de Marcelino, que cercaven ser directes i verticals amb Vietto que ficava por amb els seus bons moviments i centres que van cercar sense premi a Rodrigo.

La pressió tan avançada del Barça en camp contrari obligava al València CF a estar sempre molt atent i ser molt precís en les passades, ja que qualsevol error era aprofitat pel rival per a recuperar prompte la pilota i reiniciar les accions ofensives. No és gens fàcil poder contrarestar aquest estil de futbol, però en la primera mitja hora els de Ernesto Valverde no van crear amb prou faenes perill en el marc de Jaume que es veia molt bé abrigallat pels seus companys, tots molt solidaris.

Passaven els minuts i el València CF aguantava amb raça i orgull l’embranzida blaugrana. Sergi Roberto va fer una duríssima entrada a Andreas en el centre del camp que va deixar a l’atacant coixejant durant els compassos finals de la primera meitat. El col·legiat li va mostrar targeta groga quan podia ser d’un altre color, ja que va ser una entrada a destemps amb els tacs per davant del lateral que va tenir el càstig menor.

Mentrestant, Jaume va estar molt llest en un centre d’Iniesta que el meta va tocar prou perquè Luis Suárez no arribara a connectar la pilota des de molt a prop. El FC Barcelona no trobava cap buit i els de Mestalla, en l’últim sospir, es van acostar al gol amb un potent tret amb l’esquerra de Montoya al bot des de fora de l’àrea que va eixir fora per molt poc.

Va ser, sens dubte, la millor ocasió visitant que va donar pas al descans amb l’empat inicial després d’un primer assalt en el qual el València CF va defensar molt bé, amb les línies molt juntes, i amb molt ordre a un enemic en gran moment i quasi imparable aquesta temporada.

Maksimovic va haver de reemplaçar al lesionat Andreas en el segon temps. El serbi va ocupar la seua zona i el València CF barallava per no desordenar-se i tractar de tenir més control de la pilota. Hi havia un altre pla en el Camp Nou. En el minut 51 i després d’una fase de major domini visitant Parell va xutar ras i Cillessen va detenir baix amb seguretat. Poc després una impressionant galopada de Maksimovic no va culminar per una inoportuna relliscada del migcampista en el centre. El Barça ja no ho tenia tan clar, fins al punt que Valverde va ficar a Coutinho per a canviar aqueixa dinàmica.

Passada l’hora de joc, una acció personal de Messi li la va posar en safata a Suárez en el segon pal per a fer l’1-0 de cap. Una pena d’aqueix gol blaugrana perquè arribava en els millors moments del València Cf. Però hi havia temps per davant i els de Mestalla no perdien la cara al partit ni al seu contrincant. Així Coquelin, des de fora de l’àrea, va llançar alt per poc.

Amb el mínim avantatge local, Marcelino va tirar mà del juvenil Ferran Torres per a accelerar el futbol. L’internacional estava concentrat amb la selecció Sub 19 a Las Palmas de Gran Canaria però el tècnic li va cridar a files per a jugar a Barcelona. Volia un revulsiu. Mentre, Jaume va estar providencial amb les mans a un zapatazo d’un excompany Paco Alcàsser.

El partit estava sent emocionant amb un València CF que no havia dit l’última paraula en el Camp Nou. Volia un gol que seria molt important de cara a la volta a Mestalla la setmana vinent. I ho va tenir Santi Mina, però la ràpida eixida del meta va impedir l’empat, i en el descompte el gallec va rematar de cap alt quan estava en una gran posició per a marcar. No es va moure el marcador i Mestalla decidirà el finalista la setmana vinent. Aquest equip al costat de la seua afició pot aconseguir-ho. Clar que sí. Amunt.