La Passejà de Sant Onofre ja és Festa d’Interès Turístic Provincial de la Comunitat Valenciana, tal com dictamina la resolució de 14 de març de 2018 de la Presidència de la Generalitat Valenciana, publicada en el DOGV. “Estem davant una excel·lent notícia per a Quart de Poblet, que suposa un gran pas en el camí que mantenim obert per al reconeixement i preservació d’una festa única, la Passejà de Sant*Onofre, que ens distingeix com a poble. Amb el suport i la col·laboració de l’Associació d’Amics de la Passejà aconseguim la declaració de festa d’interès local i ara ja ho hem ampliat a l’àmbit provincial. El nostre objectiu és seguir treballant perquè la Passejà arribe a quants més llocs millor, que gaudisquen d’ella perquè mereix la pena”, ha declarat l’alcaldessa, Carmen Martínez, després de conèixer la decisió del govern autonòmic.
Martínez ha volgut agrair públicament el suport per part de la Generalitat Valenciana i, en concret, de l’Agència Valenciana de Turisme, el secretari autonòmic del qual, Francesc Colomer, signa la resolució.
La Passejà va passar a formar part de les festes d’interès turístic local el 4 de juny de 2007, però l’objectiu era seguir avançant en aquest reconeixement. Per a açò, la Regidoria de Turisme, que dirigeix Maite Ibáñez, va elaborar un projecte, defensant la singularitat i arrelament d’aquesta festa, que va obtenir l’aval d’altres localitats valencianes, entre elles Elx, la festivitat de les quals més significativa, el Misteri, va ser declarada per la Unesco Obra Mestra del Patrimoni Oral i Immaterial de la Humanitat.
La Passejà és una processó votiva de la qual, segons s’arreplega en el projecte de la sol·licitud a l’Agència Valenciana de Turisme, s’han trobat referències documentals en periòdics que es remunten, fins i tot, al segle XIX, el més antic un exemplar de la Unió Catòlica de 1880. Se celebra en la nit del 9 al 10 de juny i es caracteritza per diversos elements que la fan peculiar i senyal d’identitat pròpia de Quart de Poblet.
El primer és la figura de Sant Onofre, que és passejat pels carrers del poble. El seu camina, denominada afectuosament “la coveta”, representa el moment en què el sant ermità rep la comunió de mans d’un àngel en la seua cova.
Està datada en 1941 i el seu autor és l’escultor valencià Rafael Pérez Contel. Aquesta imatge és rèplica d’una altra més antiga, probablement del segle XVII, destruïda en la Guerra Civil.
En segon lloc: la participació popular, representada per l’Ajuntament i els veïns i veïnes que acompanyen al sant, darrere del camina, de manera informal i distesa.
La pólvora, amb les rodes de foc que es realitzen en determinats punts del recorregut, i amb la fila decoheters de l’associació Amics de la Passejà, que encenen lluminàries i coets d’eixides, subjectats amb unes tenalles de fusta, així com la música, tant del grup de tabal i dolçaina que obri la processó com la banda que la tanca, contribueixen a assenyalar el caràcter festiu de l’acte.
El naixement de la Passejà es remunta al segle XVIII. Expliquen els majors que en finalitzar la primavera de 1723 la situació dels pagesos de Quart de Poblet, que eren la majoria dels habitants del poble, era desesperada. Hi havia una gran sequera i els mesos de pluja havien passat sense deixar quasi aigua. El riu, a més, amb prou faenes portava cabal, i les sèquies feia dies que no portaven aigua.
Per aquesta raó, quan en la nit del 9 de juny es van arremolinar els núvols de tempestat, en moltes cases van començar a donar gràcies a Sant Onofre per haver escoltat les seues peticions i no haver abandonat als seus fills de Quart en aqueixa situació angoixant. Però l’alegria de seguida es va convertir en un crit de desesperació quan van començar a caure en els carrers del poble grosses pedres de calamarsa: Si les collites estaven afeblides, aquella pedra seria la perduda completa i el pas a l’inici d’una temporada de fam. Els pagesos van eixir en plena nit als camps per a tractar de salvar el que es poguera. Allí, en l’horta, s’adonaren que mentre al poble continuava caent la pedra, en els camps només plovia aigua beneficiosa.
De seguida, van entendre que açò era un senyal de la protecció del patró del poble i, corrent, es van concentrar en la porta de l’ermita, i obrint les portes, van traure el camina de vell ermità per a agrair-li la seua intervenció miraculosa.
