Netflix i el caso de las xiquetes d’Alcásser 27 anys després

La gran plataforma d’streaming publicarà el pròxim 14 de juny una sèrie documental en la qual s'abordarà el tractament mediàtic d'aquest macabre crim.

alcásser

Falten poc més de dues setmanes perquè el pròxim 14 de juny s’estrene El cas Alcàsser, la sèrie documental de Netflix que reconstrueix el triple assassinat de les xiquetes del municipi valencià a la fi de l’any 1992.

La nova producció de Netflix posa el focus en el tractament mediàtic que se li va donar als crims. Aquests van establir precedent per a un tipus de periodisme a Espanya, el carronyer, que espectacularitza els successos tòrrids i els converteix en assumptes d’estat per la seua morbositat.

Els crims d’Alcàsser van ser tot un fenomen mediàtic i són coneguts per gran part de la població, encara que no són poques les veus que clamen que encara existeixen parts del crim per resoldre.

27 anys han passat des d’aquest tràgic succés, i des de 7TeleValencia volem fer un breu repàs a les claus d’aquest succés que va commocionar a Espanya sencera.

alcasser

Com es van desencadenar els crims?

Tot va ocórrer una nit de divendres. Corria el 13 de novembre de 1992 i tres joves de la localitat d’Alcàsser (Miriam, Toñi i Desirée) es dirigien a Picassent per a passar una nit de festa en la discoteca Coolor de la localitat. Mai van arribar. El trajecte que separava les seues cases de la destinació d’aquella nit era de tan sols 3 quilòmetres, però la fatalitat es va creuar en aqueix breu recorregut.

Cap dels pares de les joves podia portar-les aquell dia amb cotxe, així que, ignorant les recomanacions d’aquests, les tres xiquetes van decidir fer autoestop fins al local de ball. Les va arreplegar amb cotxe un tal Francisco Hervás, acompanyat de la seua núvia Mari Luz. Però aquest mai va arribar amb elles, el vehicle es va desbaratar i la parella va haver de deixar a les joves en una gasolinera als afores de la localitat. La resta del trajecte el van haver de fer caminant, encara que per tots és sabut que mai van arribar a completar-lo.

Fotograma de la serie documental de Netflix con los puntos clave del caso en el municipio de Alcàsser.

El dimecres 27 de gener de 1993, 74 dies després de la seua desaparició, van aparèixer els cossos sense vida de les xiquetes d’Alcàsser enterrats en un paratge pròxim al pantà de Tous.

Un tir en el clatell va acabar amb la vida de cadascuna d’elles, però el seu calvari fins a aqueix moment va portar amb si multitud d’agressions que les van deixar agonitzant. Les violacions, si s’ha de jutjar pels informes de les autòpsies, van ser brutals. En elles es van arribar a utilitzar fins i tot objectes amb talls tallants i pals de grans dimensions. Esquinçador també és el fet que una de les xicotetes va ser abusada sexualment després d’haver mort.

 Qui va ser jutjat?

El judici pel triple crim de Alcàsser va donar començament el 12 de maig de 1997. Va constar de 108 testimonis, 33 perits i un únic processament. La seua duració va ser de dos mesos i 10 dies, amb un total de 49 sessions. Aquest va finalitzar el 22 de juliol de 1997 amb un únic condemnat i processament: Miguel Ricart Tárrega. L’altre acusat, el seu company i delinqüent habitual Antonio Anglés, es va donar a la fugida i hui dia el seu parador segueix sense conèixer-se.

Alguns investigadors, no obstant, apunten que els tres inculpats -Antonio Anglés, el seu germà Enrique i Miguel Ricart- van ser triats com a mers “caps de turc” d’un entramat criminal amb molta més gent involucrada.

Miguel Ricart durante el juicio en una imagen del documental.

Caps per lligar

Des de l’aparició dels cossos de les tres adolescents, nombroses han sigut les teories conspirativas que han orbitat al voltant del cas. S’ha parlat de xarxes de pederàstia, d’enregistraments de vídeos snuff, i fins i tot de personatges de l’alta política espanyola implicats. La veritat és que avui dia, segons apunta l’acte judicial, l’única via oberta en la investigació és la implicació d’una tercera persona en els assassinats. Aquesta autoria triple la completaria Antonio Anglés, germà de l’escapolit Enrique Anglés, el parador del qual avui dia, com hem dit, es desconeix.