Majo Gimeno, fundadora de 'Mamás en acción'.
Majo Gimeno, fundadora de 'Mamás en acción'.

Segons l’antropòleg George Peter Murdock, només hi ha dues paraules en el món que són iguals o molt similars per a la gran majoria de les llengües: “papà” i “mamà”. Aquests vocables són a més les primeres paraules que aprenen els éssers humans durant els seus primers anys de vida. Així mateix, el valor i significat d’aquests termes és tal que compten amb un dia propi per a la seua celebració com aquest diumenge 2 de maig: Dia de la Mare.

No obstant això, no tots els xiquets poden festejar aquesta jornada. Segons les últimes dades del Ministeri de Drets Socials, només en la Comunitat Valenciana hi ha prop de 4.000 xiquets que han de residir en centres de menors a l’espera d’una família. Aqueixa soledat porta a molts xicotets malalts a romandre en hospitals sense la companyia d’un adult que els abrigalle i els òmpliga d’afecte en un moment delicat de la seua vida.

Evitar aqueixa soledat és el detonant que va propiciar la formació del projecte valencià ‘Mamás en acción‘. Majo Gimeno és la mare d’aquesta iniciativa que treballa dia a dia a aconseguir que cap xiquet estiga només. La seua labor porta activa prop d’una dècada, un temps en el qual Majo ha après a compaginar el seu paper com a mamà de dos xiquets amb un treball gràcies al qual ha ajudat a més de 200 menors.

Hui dia, Gimeno es troba en la llesta Forbes de “Les Altres 100 Majors Fortunes d’Espanya”, un rànquing on no es destaca pels diners acumulats sinó pel que s’aporta als altres. Per ‘Mamás en acción’ ja han passat 2.500 voluntaris, dos milers de mamàs i papàs que han sumat més de 20.000 hores d’acompanyament en hospitals de València, Madrid i Múrcia.

Majo Gimeno en audiencia con la Reina Letizia.
Anem a l’origen, com va nàixer ‘Mamás en acción’?

‘Mamás en acción’ va nàixer en el 2013 quan em vaig trobar amb un xiquet que estava malalt i només. Vaig decidir oferir-me com a voluntària per a acompanyar-li i contribuir. Em van dir que a títol personal no podia i vaig preguntar a quin col·lectiu havia d’apuntar-me per a ajudar-lo des d’ací. Em van respondre que no hi havia cap i que per això el xiquet estava sol.

Recorda com van ser aqueixos inicis?

Els inicis van ser durs. Després de superar els tràmits burocràtics, arribem a l’hospital dient que ja érem una organització però següent barrera va ser que no teníem cap reputació. No teníem a ningú que diguera que treballàvem bé, per això darrere d’una barrera venia una altra.

Hoy en día agradecemos que sea así porque realmente hay que proteger muy bien a los menores. En aquel momento no lo entendía, lo único que quería era ayudar y no me dejaban.

Va costar sumar voluntaris a l’equip?

Sumar voluntaris mai ens ha resultat difícil, no sé per què. Des del dia un hem tingut més voluntaris dels que hem necessitat, la qual cosa és una meravella. Arranquem un grup d’amigues i elles van començar a comptar en el seu entorn el que feien, a poc a poc érem ja més del doble. Es van anar unint també companys del treball.

Els voluntaris compartien el que feien en les xarxes socials i la gent va començar a escriure’ns directament des dels seus perfils. Hui continua sent una meravella i un regal tenir una comunitat meravellosa, molt gran i molt diversa. Gràcies a Déu, mans no ens falten.

Voluntarias de ‘Mamás en acción’.
A vostè el compromís social ja li venia d’abans, dels seus pares.

Sí, és alguna cosa que m’han inculcat des de xicoteta. Quan jo era adolescent, els meus pares van acollir a dos xiquets que es van convertir en els meus germans. Ells em van ensenyar que no tots els fills naixen de la panxa, també del cor.

Com es pot inculcar aquests valors als xiquets? Quina fórmula usa a casa?

La veritat que no sabria dir-te com transmet els meus valors als meus fills perquè no ho faig de forma conscient. Jo crec que tots els xiquets copien el que feixos i no el que els dius. Jo sé que els meus fills han nascut normalitzant que no tots els xiquets tenen la sort de tenir uns papàs que donen la vida per ells. Ells veuen que els seus pares donen el més valuós que tenen: el seu temps.

Espere que quan siguen majors (els meus fills) continuen contribuint en veure a casa que és una cosa normal que s’integra entre els nostres costums i no un esforç que fiquem amb calçador. Crec que això és el més important per als xiquets.

Puede ser una imagen de 1 persona
Una voluntaria de ‘Mamás en acción’ durante el acompañamiento hospitalario de una menor.
Quant temps ha de dedicar una mamà en acció?

Per a romandre en la nostra comunitat el mínim que cal fer és col·laborar en dues accions a l’any. Hi ha voluntaris que això és el que fan al mes. Hi ha els qui fan dos a la setmana. Cadascun ofereix el seu temps i la seua disponibilitat. La quota que pagues en ‘Mamás en acción’ no és econòmica sinó de compromís i és de mínim dues accions a l’any.

Vostè a l’ésser el cap de ‘Mamas en acción’ tindrà major responsabilitat, com es fa per a ser mamà a casa, empresària en l’oficina i voluntària a l’hospital?

En ‘Mamás en acción’ tenim una norma interna que diu que els que són papàs i mamàs, primer a casa i després amb nosaltres. No tenen cap sentit que deixes als teus fills quan més et necessiten per anar-te a l’hospital. Primer són els nostres fills i després, per descomptat, exercir de papàs i mamàs en acció.

En el meu cas, el compagine com puc. Sempre intente posar-me els torns d’hospital a la nit perquè pel dia em resulta més complicat. Quan aquest horari no pot ser, els pose al matí o a les vesprades. Per a mi és molt important no desconnectar-me i cada cert temps continuar fent les accions de voluntariat.

Puede ser una imagen de niños e interior
Un bebé hospitalizado juega con las tarjetas de una mamá en acción.
Hui és el Dia de la Mare, per què diria que és tan important donar afecte als xiquets?

Fer calor als xiquets naix de la nostra essència, de cuidar i d’acompanyar en situacions tan delicades com estar malalt i estar sol. No solament ho diu ‘Mamás en acción’ sinó que també ho diuen els pediatres i psiquiatres infantils, els qui en 2018 van realitzar un estudi de l’impacte de ‘Mamás en acción’.

Aquests especialistes van afirmar, com a evidència científica, que els xiquets que acompanyem es recuperen abans i que els xiquets han sigut víctimes de maltractaments no desenvolupen patrons agressius. La ciència confirma que donar afecte als xiquets no és una opció sinó una necessitat per al seu desenvolupament com a persona humana, al mateix nivell que alimentar-los. Cal nodrir-los emocionalment perquè el seu desenvolupament siga òptim.

Quin missatge li llançaria a totes aquelles persones que dubten a sumar-se a l’equip de ‘Mamás en acción’?

A mi m’agradaria que el Dia de la Mare férem també aqueix exercici de pensar en els que no poden viure amb ella cada dia, en els quals creixen en residències infantils i no en llars com nosaltres. M’agradaria que fóra un dia en què es donara visibilitat a aquests xiquets. Cridar a la societat al fet que s’informe sobre l’acolliment familiar perquè les seues ciutats estan plenes de xiquets que necessiten una família en la qual créixer. Aquests xiquets viuen en els seus barris, viuen més prop del que la gent cree. L’acolliment familiar és l’alternativa que aquests xiquets necessiten i l’opció per a contribuir a crear als adults del demà. No costa tant fer del món un lloc millor.