El portaveu adjunt de Vox i president del grup parlamentari en Les Corts Valencianes, José María Llanos, ha visitat esta setmana els platós de 7 Televalencia per a analitzar la política nacional i valenciana en uns dies d’agitació pel procés de Catalunya i l’exhumació de Franco.
El també president de Vox València ha expressat la seua opinió sobre aquest tema i ha realitzat un balanç de les pròximes eleccions generals que tindran lloc el 10 de novembre.
L’agitació de Catalunya ha obert un debat quant a com hauria d’haver sigut l’actuació, Què pensen des del seu partit?
La situació de Catalunya és una emergència. Milions de catalans estan segrestats per uns centenars o milers de persones que exercint la violència i l’extorsió intenten espantar i dividir Espanya.
Això s’ha de resoldre d’una altra manera, la qual cosa no pot ser és acabar amb la unitat del territori nacional. El problema és que este auge de l’independentisme no ha sorgit d’avui per a demà, va sorgir fa 30 o 40 anys quan se’ls va lliurar l’educació als separatistes i van canviar la història. Per això és evident que la solució no és d’avui per a demà però sí que caldrà prendre mesures cap a una solució i no podem consentir que s’isquen amb la seua i menys amb la violència.
Respecte a l’exhumació de Franco, Santiago Abascal va assenyalar que des de Vox mai desenterrarien a un mort contra la voluntat de la família, Quina és la seua opinió sobre este tema?
Fa uns anys ningú es recordava d’este senyor, curiosament ha sigut l’esquerra la que l’ha tret de passeig. Jo el que pense és que intentar guanyar unes eleccions desenterrant un mort és impresentable, la qual cosa no pot ser és tornar a mentir sobre la història.
El Valle de los Caídos es va crear per a acollir a caiguts de la guerra civil tant d’un bàndol com de l’altre i el mateix Franco mai va voler ser enterrat allí, va ser una decisió del Rei Juan Carlos. Els pobles que intenten acabar amb la seua història són els bàrbars, els avançats i democràtics deixen la història on està per a aprendre d’ella.
Segons Joan Baldoví (Compromís), parlar de Franco i Catalunya beneficia a la dreta, Què li semblen aquestes declaracions?
Crec que el senyor Baldoví no escolta, si repassem els plens de l’última setmana cap dels diputats de Vox va dir ni una sola vegada “Franco” i va eixir el tema com cinquanta vegades, només nomenaven a Franco els partits de l’esquerra. Nosaltres parlàvem dels temes d’actualitat: educació, justícia, política social… i han sigut els companys de Compromís els que treien Franco i les fosses comunes en les seues intervencions.
Creu que tot això afectarà el resultat electoral?
Crec que des que es van sumar els números el 28 d’abril més d’un, començant per Pedro Sánchez, estava fent comptes de com provocar unes noves eleccions.
A nivell personal i no parlant des del meu partit, Sánchez tenia molt pensat com acabar amb Podemos i la manera de pensar-lo va ser radicalitzar-se i captar vots de Pablo Iglesias.
Les últimes enquestes van parlar de l’auge de Vox, Creu en elles?
Les enquestes valen el que valen, potser en el moment si es fes són actuals i encertades però cal tenir en compte els paràmetres amb els quals es fan.
Jo crec que marquen tendències però no em fie molt d’elles, efectivament en el 28 d’abril sembla que es van unflar bastant les nostres dades encara que crec que interessadament. Com s’estava venent que nosaltres érem el dimoni o l’extrema dreta que venia ací amb la pistola en la jaqueta calia provocar por perquè es mobilitzara la part més radical de l’esquerra.
Què li diria a totes aqueixes persones que els titllen de “franquistes”, “feixistes” i fins i tot “nazis”?
Els diria que no és veritat, és a dir, nosaltres tenim unes idees que estan contemplades en el marc legal. Acceptem la llei i la complim, les lleis que creiem que no són adequades volem reformar-les dins dels llits democràtics.
Una frase per a respondre a cada concepte:
- Catalunya: una part fonamental d’Espanya que volen llevar-nos a nosaltres i als catalans.
- Exhumació de Franco: voler guanyar unes eleccions desenterrant a un mort.
- Reforma de la Constitució: és possible, així ho permet qualsevol llei sempre dins dels espais legals.
- Autonomies: o pensions i ajudes socials o balafiament i corrupció.
- Sanitat pública: l’estat de benestar del segle XXI però sempre amb llibertat per a triar.
- Educació: fonamental en un país democràtic comptant la veritat.
- Pasteres i immigració: un gravíssim problema que cal solucionar amb sensatesa des de tots els països.
- Matrimonis homosexuals: llibertat d’unions afectives però el matrimoni és sempre entre un home i una dona.
- Violència de gènere: no existeix la violència de gènere, existeix la violència contra homes, dones, xiquets i ancians. Sempre amb la víctima i sempre contra el culpable.
- Mili: va ser bona durant un temps, podria ser bona uns mesos però no imposar-la.
