El director de l’Institut Valencià d’Art Modern, José Miguel G. Cortés, i el comissari, Juan Vicente Aliaga, han presentat l’exposició En Rebel·lia. Narracions femenines al món àrab amb un recorregut per la mostra.
«Les dones àrabs no són l’objecte, sinó el subjecte d’aquesta exposició. Elles han sigut les més oblidades. L’IVAM els vol donar la paraula perquè mostren el seu punt de vista sobre diferents problemàtiques», ha destacat el director de l’IVAM.
L’exposició, que es podrà veure fins al 28 de gener en el museu valencià, indaga en la producció artística sorgida als països àrabs a través de les diferents perspectives de 24 creadores, entre les quals es troben Mona Hatoum (Beirut, 1952), Amal Kenawy (El Caire, 1974-2012), Ahlam Shibli (Palestina, 1970) , Rula Halawani (Palestina, 1964), Zineb Sedira (París, 1963), Ghada Amer (El Cairo, 1963) o Leila Alaoui (París, 1982-Burkina Faso, 2016), que va ser assassinada en 2016 en un atac terrorista a Uagadugú, capital de Burkina Faso.
«Les visions estereotipades i unilaterals sobre la dona àrab com a submissa i obedient no es corresponen amb la realitat», ha afirmat el comissari Juan Vicente Aliaga. Amb aquest punt de partida, el títol de la mostra, ‘En Rebel·lia’, al·ludeix al desig de trencar amb la imatge monolítica del món àrab i amb els clixés masclistes.
La mostra reuneix vora un centenar de treballs realitzats des dels anys noranta fins a 2015. «Açò no vol dir que abans no hi haguera artistes femenines. La decisió d’arrancar l’exposició en els noranta és pel canvi profund que es produeix amb l’aparició de noves tecnologies, com a internet», ha explicat Juan Vicente Aliaga.
Sobre el fenomen del terrorisme, el comissari ha assenyalat que «els que més pateixen el fonamentalisme són els propis àrabs». La violència i la guerra també estan presents en la mostra que té com a objectiu «mostrar la complexitat i diversitat del món àrab a través de la perspectiva artística de la dona», en paraules d’Aliaga.
L’exposició està estructurada a través de quatre eixos, amb una primera sala que funciona a manera d’introducció, a través de la projecció d’entrevistes a dones representants del món àrab, com la escriptora feminista i activista política Nawal El Saadawi.
El primer eix reuneix obres que fan referència a l’àmbit de la casa i el domèstic, com la peça ‘Nines, una dona de Damasc (2007)’ de Diana El Jeiroudi. «En l’obra l’artista reflexiona sobre si la nina és el reflex d’un nou model de dona moderna o un objecte que perpetua comportaments tradicionals», ha comentat el comissari.
«El segon eix de la mostra tracta sobre com es representa el cos, el desig o la sexualitat», ha detallat Aliaga. Aquesta sala exhibeix obres, entre unes altres, de l’artista Raeda Saadeh, retratada com una odalisca coberta per retallades del periòdic palestí Al-Quds o una sèrie de fotografies de Tamara Abdul Hadi.
La mostra avança amb l’apartat dedicat a ‘Llocs i símbols d’allò públic’, que indaga sobre els espais considerats eminentment públics, com els carrers i les places de les ciutats.
«L’última part recull qüestions que tenen a veure amb el pes de la història, com la immigració o conflictes, com el palestí-israelià o la ‘Primavera Àrab’, ha conclòs el comissari.
