Així recorden els enginyers el rescat de Julen: “Va ser un país sencer bolcat a salvar a un xiquet”

Ángel García, l'enginyer responsable de les labors en Totalán, ha explicat a la Universitat Politècnica de València els detalls de l'operació

Tretze dies va estar Espanya pendent del rescat del xicotet Julen, en el municipi malagueny de Totalán. Van ser jornades d’intens treball ininterromput i va suposar una obra d’enginyeria civil humanitària sense precedents. Per la complexitat del terreny i de les labors de salvament, va resultar una operació “inèdita a tot el món”. Així l’ha definida Ángel García, enginyer de Camins i coordinador del rescat, que ha impartit una conferència a la Universitat Politècnica de València, on ha exposat els detalls d’aquella delicada intervenció.

“L’endemà del succés, rebem la trucada de socors de les autoritats, que estaven vivint una situació dificilíssima. A Màlaga, comptem amb un grup de WhatsApp que inclou a 200 del total de 700 enginyers de Camins que té la província censats. Vaig escriure un missatge: “El que entenga d’això, que vinga”. Com si algú poguera entendre d’una cosa així! A la mitja hora, ens presentem en el pou 14 companys. L’equip va quedar finalment integrat per 8 enginyers”.

Els molts condicionants d’una operació extremadament complexa

“Vam tenir moltíssims condicionants que van fer que l’operació fóra encara més complexa. Començant per l’orografia del terreny, que era molt abrupta. Després, els terribles accessos fins al pou. També, les peculiaritats geològiques i geotècniques de la zona van resultar un inconvenient, ja que ens trobem uns materials molt variats, però sempre d’una gran o extrema duresa”, ha precisat.

“Hi havia un xiquet a 71 metres en un pou de 25 centímetres de diàmetre. I no se li veia”, ha continuat García. “Treballem, doncs, a cegues, però sempre amb la hipòtesi que estava amb vida, per la qual cosa tots els procediments constructius havien d’assegurar la integritat física del xiquet. Havia de preservar-se la inestabilitat del tap de terra i evitar que descendira encara més, fins a la cota final de 114 metres. Havíem d’emprar solucions tècniques amb fiabilitat contrastada en enginyeria civil.”

Solucions que poden servir per a atallar un problema similar

El responsable del rescat ha parlat de l’equip humà. “Tots teníem experiència. Acumulàvem molts anys de professió. Però cap estava preparat per a un treball així. Com t’enfrontes a això? Tires mà dels teus coneixements, de la teua formació, dels teus anys de pràctica i tota la resta deixa d’importar. Totes les pròpies disquisicions de si estic o no preparat per a això desapareixen. I et centres única i exclusivament en el problema en el qual estàs treballant i en què un munt de persones s’estan deixant la pell”.

Finalment, García ha conclòs sobre l’ocorregut en Totalán: “Mai ens havíem trobat en una situació com aqueixa i espere no tornar a fer-ho. Construïm en 12 dies el que, en condicions normals, hauria costat 5 o 6 mesos. Però cal acceptar que pot tornar a ocórrer, perquè les catàstrofes existeixen. Així que, si la nostra manera de conducta o les tècniques que emprem serveixen en el futur per a atallar un problema de similars característiques, doncs… benvingut”.

Un accident que va mobilitzar a tot un país

Per part seua, Mauricio Delgado, l’enginyer de Camins de la UPV que va participar en el rescat, ha aclarit que, arran del succés, la Junta d’Andalusia està prenent mesures en la localització de pous que no estiguen segellats. “L’accident ha sensibilitzat prou a l’opinió pública com perquè, a més, cada propietari de terreny, de manera particular, prenga aqueix tipus de decisions.”

Delgado ha posat en valor el temps rècord en què es va dur a terme la construcció. “S’explica per la col·laboració de totes les autoritats. Vam tenir cridades del Ministeri, Conselleries, empreses privades, particulars… Ningú va preguntar quant costava. Va ser un país sencer bolcat a salvar a un xiquet. I treballem en unes circumstàncies úniques, en una carpa de tela improvisada, amb molt de fred, sense wifi, amb els bombers, els miners d’Astúries i la Guàrdia Civil apuntant-se cada poc per a veure què havíem decidit. I les solucions que adoptem allí els enginyers les prenem de forma col·legiada. I això és molt important”.

Ángel García Vidal i Mauricio Delgado Duarte en la UPV.

Com a tancament, Delgado ha oferit un consell als alumnes de primer. “En una situació així, cal usar el sentit comú i aplicar els coneixements que s’aprenen a l’Escola. Aqueixa capacitat que t’ensenyen a l’aula per a resoldre problemes complexos amb pocs mitjans és el que et permet enfrontar-te a successos com aquest. D’ací, eixireu formats. En algun moment, la vostra ignorància us bloquejarà, però descobrireu que és sol una percepció i que sou els menys ignorants de la sala i els més aptes per a emetre un judici tècnic.”

Amb aquesta conferència, s’han clausurat els actes commemoratius del 50 aniversari de l’Escola Tècnica Superior d’Enginyeria de Camins, Canales i Ports de la Universitat Politècnica de València.