Les notícies més antigues ens indiquen que les falles eran plantades pels fallers en la matinada del 17 al 18 de març. Amb nocturnitat, a causa de la intencionalitat satírica i crítica, acabant abans d’alba.
En l’últim quart del segle XIX es va produir el trasllat de la cremà al dia 19. Així la festa es celebraba durant dos dies. El dia de la plantà es va mantenir, fins que es va avançar al dia 17 en 1918. Pel creixement de la festa, tant en comissions falleres, en fallers i falleres, i en actes del programa de festejos. Paradoxalment, fins a 1967 no es va tornar a ampliar la plantà oficialment fins al dia 16. Data com avui la coneixem per a les falles grans.
Paral·lelament, les falles de major volum, van necessitar avançar extraoficialment el dia per a poder ser a temps. Així, la primera notícia d’una falla que va tardar més d’un dia a plantar-se és de la plaça d’Alfons el Magnànim de 1951, en què Vicente Benedito va començar a plantar el dia 14.
A partir d’ací, s’ha anat avançant gradualment el dia d’inici de la plantà per a les grans falles. Arribant en la dècada dels 80s a principis del mes de març, que són les dates d’avui dia. El més matiner de la història —i cridaner—va ser el de Nou Campanar, que en el 2009 Monterrubio va començar a portar peces per a plantar el 27 de febrer.
