Els Reis Mags és la tradició espanyola més famosa en Nadal, a més de ser la més volguda i esperada pels xiquets durant tot l’any. Se celebra anualment cada 6 de gener, el qual és conegut com a «Dia de Reis».
Cada Nadal els xiquets escriuen cartes a les seues majestats: Melchor, Gaspar i Baltasar. En elles expliquen el seu comportament durant l’any i els fan saber que joguets desitgen rebre el matí del 6 de gener encara que si s’han portat malament en lloc de regals pot esperar-los un sac de carbó.
Aquesta tradició partix del Nou Testament. En ell s’explica com tres reis savis van viatjar des dels confines del món per a fer-li arribar al xiquet Jesús ore, encens i mirra. Va ser en 1885 quan el Govern d’Espanya va convocar una cavalcada per a commemorar aquesta festivitat encara que a Alcoi portava realitzant-se des de 1866.
En aquest Dia de Reis, té lloc una altra tradició típica: el roscón de Reis, tradicionalment elaborat amb farina, llevat, llet, ous, aigua de flor del taronger, margarina, sucre i sal. El seu origen no té relació amb els Reis Mags, estava relacionat amb les saturnales romanes, festes en honor al déu Saturn amb l’objecte que el poble romà celebrara els dies més llargs que començaven a venir després del solstici d’hivern. Per a aquests festejos s’elaboraven unes coques redones fetes amb figues, dátiles i mel, que es repartia per igual entre els plebeus i esclaus.
A Espanya té forma de rosca, simulant una corona real, cobert d’unes fruites que representen les joies de la corona. En el seu interior porta amagada una xicoteta sorpresa, a voltes de gran luxe i valor, que va començar a afegir-se quan el rei francés Luis XV, encantat amb el roscón, va voler propagar-ho col·locant una moneda en el seu interior com a sorpresa entre l’aristocràcia francesa i europea. Anys més tard arribaria a Espanya de mans de la Casa dels Borbó i prompte el costum passaria dels nobles al poble pla. Si per contra toca el fava no quedarà més opció que abonar la quantitat del cost del roscón.
