La fi de les vacances d’estiu i de les Falles ha deixat imatges d’alguns carrers de València buides. Els turistes es van i algunes vies del centre de la ciutat es queden desertes. És el resultat a la quantitat de lloguers turístics que habiten la capital del Túria.
A la ciutat de València hi ha més de 5.000 d’aquests apartaments, però a través de les plataformes de lloguer s’ofereixen milers d’habitatges irregulars. María José Broseta, presidenta de la federació d’Associacions de Veïns de València, alerta que la «sobresaturació» es dóna en tota la ciutat. «Sobretot en els barris del centre com Ciutat Vella o Russafa».
Els lloguers turístics o vacacionals suposen una xacra per als veïns. Molts conten que no respecten les normes de convivència. «No saps qui entra i qui ix», explica un dels afectats. «Són gent jove que munta festes», denúncia un resident.
La convivència amb els inquilins pot convertir-se en un mal menor. Cada vegada més, les famílies es veuen obligades a abandonar les seues llars de tota la vida. Els propietaris prefereixen dedicar els immobles a lloguers estacionals. «Trauen a les persones de les seues cases», denúncia Broseta.
La pandèmia del coronavirus ha premut el fre a la proliferació de lloguers particulars però les grans promotores avancen i aposten pels habitatges turístics. Destinen blocs sencers d’edificis sencers a apartaments vacacionals. Quan es dispara l’oferta dels lloguers vacacionals, la dels residencials disminueix. En conseqüència, els preus del lloguer residencial es disparen.
La solució passaria per una regulació més estrictica, segons Broseta. Des de la regidoria de Habitatge s’aborda el problema de l’oferta i es pretén aplicar un veto als blocs sencers d’apartaments en les zones més afectades.
