Aquesta construcció del segle XV és un dels edificis més emblemàtics de València, a més, això es veu accentuat per la seua consideració com a Monument històric artístic nacional en 1931 i Patrimoni de la Humanitat de la Unesco des del 1996. Aquesta edificació valenciana de 1483 alberga secrets que molts desconeixen.
Inicis
Va ser construïda en l’època daurada de València, el segle XV, caracteritzat per un alt nivell econòmic i cultural. Aquest edifici gòtic és un dels millors exemples arquitectònics d’aqueix moment. Per a poder començar la seua construcció van haver de derruir 25 cases i així tenir l’espai necessari. L’enginyer i arquitecte valencià Pere Compte, va ser el que va idear aquesta meravella artística, no obstant això, no va poder veure-la conclosa totalment pel que després de la seua mort diversos mestres la van finalitzar.
La caserna del segle XVIII
A principis del segle XVIII, durant la Guerra de Successió la Llotja es va convertir en una caserna i el seu pati va ser la cuina de les tropes. A manera de latrines i cavalleries es van utilitzar unes construccions del seu costat aquest.
Dividida en tres
La llotja està formada per tres espais clarament diferenciats, a més del pati dels tarongers, aquests són: la sala de la Contractació, la torrassa central i, a la seua esquerra, el Consolat del Mar.
La sala de la Contractació consta d’una gran sala dividida en altres tres naus. La Torre Central té una planta baixa i dos pisos alts que en origen es dedicaven com a presó dels mercaders que s’havien declarat en fallida. I el Consolat del Mar, construït més tard en 1498, d’època renaixentista, en el qual destaca la galeria d’arcs i els 40 medallons representant el bust d’emperadors romans.
El temple del comerç
En la seua concepció es va pensar com un temple dedicat al comerç. Allí es realitzaven molts intercanvis mercantils, i és lloc d’origen del pròsper comerç que va caracteritzar a la ciutat en el segle XV. Així doncs, aquest edifici simbolitza la riquesa valenciana de l’època medieval.
D’on ve el seu nom?
El seu nom ve dels mercaders de la seda, el gremi més fort del Túria entre el segle XIV i el XVIII. A més, la paraula llotja ve del llatí lògia que significa pòrtic. I és que a les seues portes es reunien els comerciants per a parlar de negocis i per a resguardar-se del temps mentre pactaven els seus acords comercials.
