Arriba la festa grossa a la ciutat de València, i amb ella la representació dels balls més tradicionals, que donen color i vistositat a la cavalcada del convit del Corpus Christi. La Cavalcada del Convit es celebra demà diumenge de Corpus Christi de València i té més antiguitat que la pròpia Processó ja que la primera vegada que es va celebrar va ser en 1516.
Ball de la Moma
Aquesta dansa és potser la de major contingut simbòlic del Corpus Cristi. Els pecats i la Virtut estan representats en els vuit dansaires que l’executen, per a això portaran uns abillaments significatius: La Virtut o “Moma”, personatge central de la dansa, vestirà totalment de blanc, simbolitzant amb això la Gràcia, mentre que els “Momos”, representant els pecats o vicis, aniran amb un vestit en el qual predomina el roig i negre característics de l’infern i del diable. És dada important a tenir en compte que sempre ha sigut representada per homes, fins i tot la figura de Virtut o Gracia, que va vestida de dona.
Ball dels Nanos
Juntament amb els gegants, els nanos constitueixen un dels grups que han perdurat fins als nostres dies, en la processó del Corpus de València, encara que la dansa per ells interpretada s’ha anat desvirtuant progressivament fins a convertir-se en simple desfilada, amb la realització d’alguns moviments desorganitzats i molt allunyats de l’esquema tradicional de l’antic ball.
Dansa dels Cavallets
La “Dansa dels Cavallets” l’executen uns xiquets vestits de “morets”, és a dir, amb abillament que pot recordar al de turcs o àrabs, que representen els patges o servidors del festeig dels Reis Mags, significant que fins als infidels donen testimoniatge de la seua adoració al Santíssim Sagrament. Cadascun dels dansaires porta un cavall de cartó amb una obertura en el llom, per la qual entra el simulat genet, subjectant-se el cavall amb unes cintes que pengen dels muscles i quedant l’obertura a l’altura de la cintura del xiquet.
Dansa del Arquets
Aquesta dansa es coneix com la “Dansa dels Arquets”, pels arcs florals que en ella s’empren per a aconseguir diversos efectes coreogràfics. Dues xiquetes que no dansen, compliran la missió d’arreplegar els arcs en el moment oportú.
Dansa de la Magrana
La “Dansa de la Magrana” ve a ser una espècie de pantomima inspirada en el primitiu acte de teixir, doncs l’entrellaçat de cintes que en ella es realitza no és una altra cosa que un teixit que cobreix part del pal. Aquesta dansa es dedica a simbolitzar un motiu religiós eucarístic, com és el del triomf del Sagrament sobre el poble jueu. Els xiquets trenen i destrenen les cintes dansant, fins a arribar al final de la dansa, moment en el qual s’obri la “magrana” en grillons i apareix en el seu interior una simulada custòdia contenint la Sagrada Forma.
