Un any més, i potser l’últim, s’acosta el polèmic moment del canvi d’hora. Durant la matinada del pròxim dissabte 26 d’octubre al diumenge 27, els espanyols canviaran les manetes del rellotge i a les tres seran les dos per a adaptar-se a l’horari d’hivern.
El canvi d’hora sempre es relaciona amb el millor aprofitament de la llum i l’estalvi energètic, ja en 1784, Benjamin Franklin, ambaixador dels EUA a França, va enviar una carta al diari Le Journal de París, proposant algunes mesures favorables per a l’estalvi energètic. Algunes d’estes van ser: posar un gravamen a les persones que impediren l’entrada de la llum a les habitacions dels seus habitatges, regular el consum de cera i ciris i fer replicar les campanes de les esglésies a l’alba perquè la gent s’alçara a la mateixa hora.
En realitat, no se li va fer molt de cas, però a poc a poc algunes de les seues idees es van anar aplicant fins que en 1905 William Willet va proposar avançar els rellotges 20 minutos tots els diumenges d’abril per a guanyar llum les vesprades d’estiu i fer el contrari a la tardor, però els científics es van oposar i no va ser fins a 1916 quan es va prendre una mesura per a l’estalvi energètic.
El 30 d’abril de 1916 durant la Primera Guerra Mundial, el kàiser Guillem II va aprovar el canvi d’hora per a estalviar carbó, països com Alemanya, Àustria i Hongria van adoptar aquesta mesura que va durar uns mesos. En 1974 el canvi d’hora es va convertir en norma, després de la primera crisi del petroli i en 1981 es va aplicar com a directiva europea.
Des de llavors, tots els països d’Europa canvien els seus rellotges per a aconseguir un estalvi energètic, encara que segons asseguren experts del sector, el canvi a penes modifica la factura en les llars.
ÚLTIM CANVI D’HORA?
A l’agost de 2018, el president de la Comissió Europea, Jean-Claude Juncker, va proposar eliminar el canvi d’hora i establir un horari fix: el d’hivern o el d’estiu. La consulta pública que es va realitzar va acabar amb un 80% de vots favorables a la fi d’este canvi horari però es va acordar l’estudi d’una valoració dels efectes que comportaria prendre esta decisió.
En el cas d’Espanya, 6 de cada 10 espanyols preferirien quedar-se amb l’horari d’estiu segons el baròmetre del CIS. No obstant això, existeixen discrepàncies entre les diferents autonomies i és que mentres a Galícia un 75,5% vol acabar amb el canvi d’hora, en la Comunitat Valenciana la xifra descendeix a un 63,4% i a Andalusia menys de la meitat de la població està conforme (46,4%).
Encara que la idea de la Comissió Europea era que este mes d’octubre tinguera lloc l’últim canvi d’hora si els estats membres decidien quedar-se en l’horari d’hivern, finalment la mesura es retardarà a 2021 ja que el Parlament ha sol·licitat un ajorne fins que s’aclarisca el procediment d’este canvi.
