La cerca del Sant Grial acaba a València. Així ho demostra la investigadora Ana Mafé García en la seua tesi, que documenta que el Calze de València va poder ser, amb el 99,9% de probabilitats, el que es va utilitzar en l’Últim Sopar, segons la metodologia d’investigació aplicada.

Mafé, doctora en Història de l’Art per la Universitat de València, ha presentat les conclusions del primer estudi en el món de la protohistòria del Sant Calze, recolzades amb proves documentals i científiques. “Estant a Jerusalem consultant amb experts en la matèria, descobrim aportacions que fins hui no es coneixien. Exemple d’això és que el Sant Calze és una vertadera copa hebrea i mai s’havia catalogat així. Analitzant el material petri de la copa observem que està feta sobre pedra catalogada en l’Antiguitat com sardius, representativa de la tribu de Judà, a la qual va pertànyer Jesús de Natzaret”, comenta la investigadora.

Una altra aportació és una nova lectura a inscripció del peu del Calze de València. A través d’un triangle en la base de l’epigrafia, s’ha aconseguit resoldre un missatge encriptat fins avui: “S’al·ludeix a Jesús en el seu nom hebreu, sobre la base de l’idioma hebreu i àrab aljamiat”.

Ana Mafé García durant la presentació de la tesi doctoral sobre el Sant Calze.

Amb els resultats obtinguts de la tesi, la doctora Ana Mafé ha emprat la regla de Laplace, un baròmetre científic de probabilitat, sobre les qüestions tècniques que hauria de complir el Sant Grial, sobre la base dels preceptes jueus del segle I i a la tradició que sustenta a cadascuna de les suposades copes que s’han sotmès a aquesta prova. Així doncs, davant aquest mateix escenari, el Calze de València compleix el 99,9% dels requisits, mentres que el percentatge per al calze de donya Urraca de Lleó és del 33%.

Com a novetat, l’estudi cataloga el Sant Calze de València, per primera vegada, com Kos Kiduhs Esther – 2018 València, i certifica que és l’única copa d’aqueix període que es conserva sencera a tot el món. “En tractar-se d’una copa hebrea, coetània a l’època d’Herodes, la datació en el seu primitiu entorn la situa en el període del segon temple de Jerusalem”, afig la investigadora.

La tesi doctoral de Mafé es titula ‘Aportacions des de la Història de l’Art al turisme cultural: el Sant Calze de València com a eix del relat turístic que sustenta el Camí del Sant Grial en el segle XXI’ i s’ha pogut realitzar gràcies a una beca dins del programa #verysentirlacultura del Centre Òptic Losan. Mafé incideix en la importància d’aquesta beca i comenta: “Si totes les PIMES becaren un doctorat, en una dècada València seria Harvard”.

Un museo interactivo reaviva el mito del Santo Grial

El Santo Grial de Valencia, ¿realidad o leyenda?