Alguns dels mossos que van atendre en el moment de la tragèdia recorden encara amb els sentiments a flor de pell, com es van viure aquells moments on la tensió i el desconcert regnava en les Rambles.»No estàs preparat per a veure aixó. Per molt que durant el dia a dia, com a policies, vegem el pitjor de la gent, no estàs preparat per a veure aixó», indica una mossa d’esquadra que va estar present durant l’atemptat.
Una furgoneta va atropellar a les persones que caminaven per les Rambles. Font El Periódico.
«Als quals no estaven ferits, els fèiem baixar cap a Colón i als quals estaven ferits, però no greus, jo amb el cotxe patrulla els pujava al vehicle i els traslladava cap a l’ambulatori de Pere Camps, perquè les ambulàncies no donaven al proveïment amb els greus. Els portava, els deixava i tornava a per més», relata la mossa.
Els mossos van doblegar torn i van treballar fins a 17 hores seguides. «Quan acabem a les sis del matí, molts no aconseguim agafar el son. Aquella setmana va ser molt dura, més psicològicament que físicament», rememora la mossa.
L’agent recorda que diversos mossos que aquell dijous es van desplegar en les Rambles van tornar a aquesta cèntrica avinguda al diumenge següent per a dipositar una corona de flors en el mosaic de Joan Miró enfront del Liceu.
«Va ser allí quan molts de nosaltres ens esfondrem i comencem a plorar», assegura l’agent, que confessa que encara no ha volgut veure cap vídeo de la tragèdia de les Rambles: «Quan ix una imatge em porta molts records i emocions, no sóc capaç de veure’ls».
