TORRENT
‘El sermón del bufón’ és un acte insòlit en la història del nostre teatre. No es tracta de ficció com sempre sol succeir sobre una escena. És el relat directe i real d’un artista expressant els seus pensaments i experiències i representant situacions autèntiques de la seua pròpia vida. Sense perdre mai el sentit de l’humor, Albert Boadella desdoblega la seua personalitat entre el xiquet i el vell artista, entre l’indòmit i el cívic, entre el histriónico i el reflexiu. Interpretant-se a si mateix, realitza un repàs mordaç a l’ofici de comediant i dedica una mirada irònica a la seua agitada vida amb Els Joglars de fons.
CATARROJA
En ‘Esto no es la casa de Bernarda Alba’ ens trobem davant la cerca d’un discurs feminista radical, és a dir, que intenta viatjar a l’arrel: en posar en boca d’homes actors i ballarins les paraules de Lorca (en nombroses ocasions els seus personatges manifesten el desig de ser homes per a poder gaudir de llibertat) s’evidencia la fragilitat de la dona davant la visió dominant de l’ordre heteropatriarcal i la seua gestió del món a través de la por.
VALL D’UIXÓ
Ambientada en els anys posteriors a la crisi, «Al DESNUDO. EL FULL MONTY MÁS DIVERTIDO» és un musical que explica la història d’un grup d’homes que se senten desnonats moral i professionalment. Farts que la seua economia depenga de les ajudes de l’estat o el sou de les seues dones, decideixen muntar un espectacle amb striptease final inclòs que pretenen gravar i penjar en Youtube, amb l’esperança que es convertisca en un vídeo viral i els reporte els diners suficients per a recuperar la seua autoestima i les seues vides.
Alguns dels millors èxits dels anys 70, 80 i 90, amb música i veu en directe, acompanyats per un fantàstic cos de ball.
