(EFE). El públic valencià va rebre en peus i amb una tancada ovació l’aparició anit de Joan Manuel Serrat en l’escenari del Palau dels Arts de València. I Serrat no va decebre. Dues hores i quart de recital i amb «Mediterráneo» res més arrancar. Avui repeteix en el mateix escenari amb les entrades venudes des de fa més de tres mesos.
Serrat arriba a València amb el seu espectacle «Mediterráneo a capo» (expressió d’origen italià que significa «des del principi) i com ell mateix va dir «és un xicotet i emotiu homenatge, una a una» a les 10 cançons del ja mític «Mediterráneo», que va compondre en 1971 i de les quals ara celebra el 47 aniversari. «Us preguntareu la raó de no haver esperat fins als 50 i poder, podria, però no estem per a esperar», va bromejar el cantautor.
«Vagabundejar», «Barquito de papel», «El meu poble blanc», «Tío Añberto», «La mujer que yo quiero» i a poc a poc Serrat es va ficar (encara més) al públic en la butxaca, i va arribar «Lucía», el públic li va acompanyar en els cors i una xiqueta li va acostar un ram de flors a l’escenari. Serrat, de genolls, ho va rebre emocionat i van tornar els aplaudiments.
Serrat, amb la seua veu inconfusible va recitar versos del Quixot per a donar passe a «Aquellas pequeñas cosas» i va repetir «Mediterráneo» aquesta vegada amb la veu més temperada. El públic va tornar a arrancar-se a cantar i va tornar a posar-se en peus.
Van arribar les lloances al mar Mediterrani, sempre tan present i tan Serrat, «les aigües que banyen la preciosa Sicília», va dir Serrat, i » Ítaca, la pàtria de l’immortal Ulisses», i va destacar que és un mar «al que li han cantat tots els poetes», un mar tan present sempre en les seues lletres que, segons va dir, «la resta d’oceans i mars no són una altra cosa que afluents del Mediterrani, sota el meu punt de vista». I va tornar a enlluernar a València. (EFE).
