La pretemporada no permet efectuar dogmes de fe inqüestionables, però sí permet establir proposicions i fonaments que compten amb una significació específica per als clubs. Es tracta de sensacions i de percepcions que adquireixen transcendència per la valoració, personal i intransferible, en funció dels interessos particulars de cada club. Va succeir a La Nucia en la quarta batalla programada de l’estiu. Morales va estrenar el seu compte anotador de la pretemporada. El Comandant va prendre el relleu de Campaña i Bardhi, en la Ciutat Esportiva Camilo Cano, en matèria anotadora si es rememora el nom dels últims golejadors de la cita anterior davant el Cadis en Pinatar Arena. Morales acapara les mirades del període estival. Fa escasses dates va ampliar la relació contractual que li vincula amb la societat blaugrana des de temps ja quasi immemorials. El seu ascendent en l’entitat d’Orriols és quantificable. I fixa l’atenció en el desembarcament en Primera Divisió.
No hi ha res que eclipse aqueix horitzó luxós que es mostra. Morales vol agitar l’univers de la màxima categoria des d’una posició de preponderància sobre l’interior del verd. Mentre passen els dies, i s’acosta la cita davant el Vila-real, que marca l’epifania de lliga, res millor que conjugar amb el gol en llaures a recobrar l’alè, el pols i la tensió necessària en el retorn a l’Olimp del balompié espanyol. Morales va tancar una acció col·lectiva quan el partit ja s’acostava cap al seu ocàs. El fet denuncia el grau de dificultat que va adquirir la confrontació davant el Real Murcia en terres alacantines. Antonio Lluna es va estavellar davant Biel Rivas en el naixement del partit. Aquesta posada de llarg no va fer perdre el nord als futbolistes grana. Durant alguns passatges l’esquadra murciana es va comportar amb energia i amb va aplom sobre el verd.
Succeeix en ocasions que les distàncies entre els rivals es minimitzen. El Murcia va explorar els camins que li conduïen fins a Oier. L’arquer basc no va escatimar esforços davant Chamorro. Aquests partits presenten un altre component que els jugadors no obliden; estan revestits d’un caràcter reivindicatiu. Els guants d’Oier van sostenir al Llevant en el primer capítol de la cita. Muñiz va barrejar joventut i experiència durant els quaranta-cinc minuts inicials. El paradigma d’aqueixa tendència va ser la configuració d’una rereguarda en la qual Iván compartia espai al costat de Borja, Kaiser i Aly. Potser en aqueix punt del partit les cavalcades d’Iván es convertiren en la nota més reseñable. El lateral va partir cap al front amb valor i amb decisió per a doblegar a Jason i plantar-se amb perill en els voltants de l’àrea murciana. En molts moments es va comportar com un atacant més, sempre prest a minimitzar la distància amb la zona defensada per Biel Rivas i a conquistar la línia de fons.
La notícia és excel·lent per a Muñiz pel significat que amaga. El Llevant va canviar en la represa. Com és una norma, en el cicle de trobades amistoses disputades fins a hui, Muñiz va optar per mutar la naturalesa de l’equip. Al cap i a la fi, es tracta d’assajar i de provar diferents alternatives sobre el verd. Únicament Oier va mantenir les seues botes ancorades al verd. De la catarsi es va beneficiar Morales, però molt abans de l’anunci definitiu del gol, l’escuderia blaugrana va oferir mostres de la seua perillositat. La pilota va adquirir més vivacitat. El duel es disputava en la franja del terreny defensat pel Múrcia. El Llevant marcava el tempo i el seu adversari donava dos passos arrere per a aixoplugar-se. Un luxe tècnic de Bardhi va fregar el premi suprem. Campaña va anticipar una diana finalment reblada per Morales.
