El Centre del Carme Cultura Contemporània (CCCC) presenta l’exposició ‘Genealogies del territori’, una mostra composta per l’obra de 60 artistes els tallers dels quals es van veure directament afectats per la riuada d’octubre de 2024 i que posa en valor les seues creacions en una reflexió entorn del territori, visibilitzant la riquesa artística del teixit cultural valencià.
La secretària autonòmica de Cultura, Marta Alonso, ha presentat este divendres la mostra, que es podrà veure a la Sala Ferreres del CCCC fins a l’1 de juliol, acompanyada pel director-gerent del Consorci de Museus, Nicolás Bugeda, el comissari Álex Villar i alguns dels artistes representats en l’exposició.
Alonso ha destacat que “‘Genealogies del territori’ ofereix una reflexió sobre la nostra relació amb el territori, entés este com a entorn ambiental però també com a ecosistema cultural”, i ha afegit que “la DANA va fer aflorar un teixit artístic que es trobava situat a les zones afectades per la riuada i que va ser atés pel CCCC en el marc del projecte ‘La huella de la DANA en la práctica artística’”.
Segons la secretària autonòmica, “‘La huella de la DANA’ va ser una exposició testimonial que va recollir les veus de 43 artistes afectats. Amb ‘Genealogies del territori’ eixa reflexió arriba en forma d’obra d’art: passem del testimoni a la creativitat amb una mostra a la qual s’han afegit 17 artistes més”.
Pla d’assistència a artistes afectats
Per a Bugeda, “‘Genealogies del territori’ constituïx un pas més en el Pla d’assistència a artistes afectats que el Consorci de Museus va iniciar l’any 2024”.
En total, ‘Genealogies del territori’ mostra 60 instal·lacions que tenen com a nexe comú un territori i que reflexionen sobre la natura, la memòria i allò efímer a través de l’art tèxtil, la pintura, la fotografia, la ceràmica, el collage, el dibuix, el vídeo, la tecnologia o l’art mural.
L’exposició reunix obres que es van salvar de la riuada i que hui encara presenten la petjada de l’aigua, altres que han sigut restaurades, així com peces post-DANA, algunes fetes expressament per a la mostra, que ofereixen una reflexió sobre el que ha passat des del punt de vista de l’art.
“Més enllà de la DANA, esta exposició és una panoràmica de la diversitat de llenguatges artístics de la nostra contemporaneïtat i constituïx un exemple de l’excel·lència artística que hi ha a la nostra Comunitat”, ha afegit Alonso, qui ha reconegut que “les seues obres reflectixen el dolor patit, però també força i esperança”, i ha assegurat que “continuarem acompanyant els artistes seguint el lema que ens vam marcar des d’un inici per a alçar el vol junts”.
Pluralitat de llenguatges que exploren l’art
Per la seua banda, Álex Villar ha assenyalat que “la seu del Consorci de Museus, el Centre del Carme, va ser refugi de moltes d’estes obres; per això és el lloc natural on havia d’estar l’exposició”.
Villar ha explicat que “les pràctiques ací convocades despleguen una pluralitat de llenguatges que exploren l’art com a forma de coneixement situat: des de l’art tèxtil al paisatge, de la pintura a la instal·lació, de l’objectual al conceptual, del processual a l’immersiu”.
El títol ‘Genealogies del territori’ fa referència a la diversitat de generacions d’artistes que reunix, des de José Sanleón o Esteve Adam fins a Alba Bueno, amb un recorregut generacional que compartix el territori. Un territori específic on, de nou, la memòria apareix com a idea fonamental.
“Esta exposició és una oportunitat per a reconciliar-nos amb el territori”, ha explicat Villar, qui ha afegit que “la DANA ens ha donat una idea d’allò efímer, de la fragilitat del nostre sistema de vida i dels processos creatius, cosa que ens porta també al concepte de ruïna contemporània: veurem peces que ens acosten a la consciència del jaciment arqueològic, però també hi ha una arqueologia contemporània, restes de murals afectats i registres audiovisuals d’art públic afectat per la riuada”.
Itinerari pel Centre del Carme
‘Genealogies del territori’ s’articula com un recorregut que travessa un paisatge en transformació. L’exposició planteja un itinerari emocional i físic que ens porta des de les profunditats de la terra, el mar, els elements i la natura —que a vegades es revela i es convertix en malson— fins a conceptes més poètics o estètics, passant pel paisatge, la natura domesticada i, finalment, l’esperança: la bellesa com a forma de sanació.
La mostra s’estructura en cinc àrees. El recorregut s’inicia en l’àmbit del sensible i l’oníric. ‘Terra i somni’ reunix les obres de Lucía Hervás Asins, David Sánchez, Luis Cebaqueva, Hugo Martínez-Tormo, Juan Carlos Forner, Mari Carmen Martínez, José Galarzo, Claudia Mascarell, Inma Coll, Maria Tinaut, Pilar Bressó i Ángeles Ciscar Ponce.
En ‘Sediments de la memòria’, el fang, el residu i el fragment es convertixen en matèria de memòria i reconstrucció amb les obres de Lluïsa Penella, Pedro Mecinas, Alexandra Knie, Juan Olivares, Cristina Guzmán Traver, Miriam del Saz, Juan Luis Tortosa Vergara, Lluci Juan, Manuel Moreno, Antonio Barroso, Ximo Real, Carlos Sebastiá, Marisa Tresco, Marc Martínez Martí, Elías Taño, Antoni Roig i Alba Bueno.
Espai d’obertura i transcendència al Centre del Carme
En ‘El paisatge: una forma d’habitar’ s’arrepleguen les peces de La Grúa Estudi (Cristina Durán i Miguel Ángel Giner), Ramón Martínez Buades, José Luis Cremades, Alberto Beltrán, Rubén Tortosa Cuesta, Álex Marco, Enrico Della Torre, María Martín Gallego, Manuel Blázquez, Luis Manuel Caballero, Antonio González, Rossi Aguilar, Silvia Castell i Josep Esteve Adam.
‘La bellesa que encara podem suportar’ s’observa en el retrat simbòlic de JARR (Juan Antonio Rodríguez Roca), les obres de Lluís Masiá Perales, Ricardo Cases, NAPOL (Juan José Ortiz Zahonero), Eduardo Nave, Guerrero & Ferrer, Emanuel Gravina, Gemma Alpuente, Vicente Gómez, Rebeca Plana o Maria Esteve Trull.
L’itinerari conclou amb ‘La llum i el silenci’, un espai d’obertura i transcendència al Centre del Carme amb les instal·lacions de Monique Bastiaans, Josep Sanleón, Juan Carlos Nadal, Raquel Garín i Nelo Vinuesa.
