A València, el Museu de Belles Arts de València ha celebrat una taula redona que ha reunit alguns dels principals protagonistes de la renovació plàstica valenciana dels anys 60, en una trobada emmarcada en l’exposició ‘Tiempos Modernos’. Els artistes participants han sigut Rafael Armengol, Javier Calvo, José María Yturralde i Aurora Valero, als quals s’han sumat Amparo Iranzo, filla d’Anzo, i Francisco Sebastián Nicolau, fill de Francisco Sebastián.
La sessió ha estat moderada pel director del museu, Pablo González Tornel, i per la presidenta de LaVAC, Reyes Martínez, que han repassat junt amb els creadors un dels períodes més rellevants de la història de l’art contemporani valencià.
El context d’una època de canvi
Durant la trobada, els artistes han reflexionat sobre les dificultats de crear en el context del franquisme i sobre la posterior obertura cultural que va suposar l’inici de la democràcia a Espanya, destacant com aquest canvi va transformar profundament l’escena artística.
Cadascun dels participants ha aportat la seua visió particular d’aquella renovació, des de la cultura pop d’Armengol fins a l’expressionisme matèric de Valero o el geometrisme radical de Yturralde, evidenciant la diversitat de llenguatges que van emergir en aquell moment. El col·loqui, carregat de records i vivències personals, ha permés acostar al públic els processos creatius d’aquella generació i reforçar el vincle entre obra, autor i context històric.
L’activitat s’ha celebrat en el marc de l’exposició ‘Tiempos Modernos. La col·lecció contemporània del Museu de Belles Arts de València’, que reuneix 48 obres de 32 artistes i proposa una revisió crítica de l’art espanyol contemporani entre els anys quaranta i setanta.
La mostra s’articula en tres grans nuclis —nova figuració, abstracció de postguerra i paisatge— i inclou obres de figures clau com Eusebio Sempere, consolidant una lectura àmplia i renovada de la modernitat artística valenciana.
