Des de 2015 la UNESCO va fixar l’11 de febrer com el Dia de la Dona i la Xiqueta en la Ciència amb la finalitat de promoure la participació femenina. No obstant això, en els últims anys la proporció de dones no ha millorat.
A Espanya, les dones que estudien carreres de ciències només representen un 28%. A més, el rebuig cap a aquests estudis sorgeix des d’edats molt primerenques. Només un 7% de les xiques de 15 anys vol dedicar-se a aquestes professions. Una desigualtat que es dilata en altres països menys desenvolupats. L’arrel del problema podria trobar-se en l’educació durant la primera etapa de la infància de les xiquetes. Raquel Ibáñez, doctora en biologia molecular i biotecnologia, explica que aquesta desigualtat es deu a la manca de reforços positius per part dels pares.
Ibáñez va estudiar Biologia en la Universitat de Navarra. Després viatge a Sídney, on va obtenir el doctorat en Biologia Molecular i Biotecnologia per la Universitat Macquarie. En finalitzar els seus estudis, va tornar a Espanya amb una idea clara: dedicar-se a la divulgació i acostar la ciència a la societat. D’aquesta manera, va fundar Escuela de Ciencia a València, on treballen “perquè les noves generacions siguen més protagonistes d’aquest món científic tecnològic en el qual viuen”, compte Ibáñez.
S’ha trobat amb traves o dificultats per a desenvolupar la seua carrera professional?
Personalment no m’he trobat cap trava en la meua carrera. Una altra cosa diferent és com evolucionar. Els llocs elevats estan ocupats per homes. Venim d’un temps històric masculinizado on els homes ocupaven aquests càrrecs. És la principal causa per la qual les dones no tenen llocs rellevants en el món científic-tecnològic. No obstant això, aquests homes s’estan jubilant i deixant espai per a les dones de les noves generacions. També cal tenir en compte el factor conciliació. Moltes dones no inverteixen el mateix temps que un home en la seua carrera. Llavors, la desigualtat laboral es deu, no al fet de ser dona, sinó als rols establits.
Quines són les raons per les quals les dones no trien carreres de ciències?
Un gran factor es deu al fet que aqueixa presa de decisió es fa quan realment ja havia decidit des de la seua infància. Les xiquetes evolucionen més ràpid que els xiquets. Aqueixa evolució social implica ser més conscients de l’entorn. Un aniña amb tres o quatre anys s’enfronta a un joguet com a Lego, en el qual ha de construir una casa, i a la xiqueta li costa perquè li falta desenvolupar la visió espacial. El xiquet ja la té i es porta els afalacs. La xiqueta, que és conscient de l’entorn, s’adona que no és tan bona com ell i decideix triar altres accions que tenen repercussions positives, és a dir, on li diuen coses boniques com, per exemple, dibuixar.
Passen els anys i ja s’adquireix la lògica i capacitat visual, però ja és massa vesprada. És molt difícil que amb 15 anys diga que li agrada construir quan ha viscut una experiència negativa. Potser l’hem enfrontada a una situació quan encara no era el moment. En conclusió, no es tracta de per què no ha triat, sinó això.
Què es pot fer perquè la dona participe més?
Hi ha un munt de programes per a fomentar les STEM (Ciència, Tecnologia, Enginyeria i Matemàtiques ) en xiquetes. En aquests se li dóna aqueix reforç positiu i se’ls lleva el prejudici de “ací no sóc tan bona”. Per exemple, La UPV compta amb el projecte UP! Steam focalitzat a potenciar això. Creen aplicacions i videojocs. El rebuig és inconscient. La xiqueta no pensa “quan jo tenia tres anys això no m’agradava”. És una idea que es queda ancorada i no es racionalitza. Quan veuen que els agrada i que se’ls dóna bé, la cosa canvia.
Quin és l’objectiu de Escuela de Ciencia?
Potenciar les capacitats en tota l’àrea logicomatemàtica, la capacitat crítica i la tolerància la frustració. No ens focalitzem en el gènere, però sí que és cert que hi ha més de xics que xiques. Fem classes a partir de 6 anys. De 6 a 10 anys la proporció és quasi del 50%. A les xiquetes xicotetes els encanten els experiments de ciència, mecànica i electricitat. Però els que s’apunten de 10 anys d’ara en avant són majoritàriament xics. A aqueixa edat han pres aqueixes decisions i han preferit anar a teatre o muntar a cavall.
Com s’han adaptat les activitats a les noves restriccions?
Tenim classes presencials i complim totes la normalitas sanitàries que s’exigeixen. No hem tingut cap alumne ni professors contagiats. També ens hem adaptat i oferim activitats online adaptades.
Tenim moltes classes online, però preferim fer-ho presencial perquè no solament formem sinó eduquem. És difícil ensenyar com se supera la frustració a distància. Un xiquet al qual no li ix un programa d’un videojoc s’enfada, es frustra i abandona l’ordinador. És difícil que un professor puga ensenyar a superar aqueix estat emocional. En canvi, en persona sí `perquè els mires a la cara i, apartats de la resta, els ensenyes que aqueix estat és normal i que el que cal fer és intentar-lo de nou fins que el superes.
