pareja
SHARE

La taxa de nupcialidad (nombre de matrimonis per cada 1.000 habitants) de la Comunitat Valenciana s’ha desplomat fins a 3,5 en estos últims anys. En tan sol 15 anys ha passat de 6 en el 2000 a ser 3,5 en el 2014. Alacant (3,21) és la província on menys matrimonis es produixen en relació a la seua població. Li seguixen Castelló (3,37) i València (3,77). És a dir, les parelles es casen menys. I es casa més tard: l’edat mitjana de matrimoni en homes és de 37 anys i en les dones de 34 anys en la nostra Comunitat.

I no obstant açò a pesar que la taxa de nupcialidad ha disminuït, ens trobem amb que el percentatge de ruptures seguix augmentant. L’any passat es van produir més d’11.400 ruptures familiars, de les que el 95% són divorcis (enfront de nul·litats i separacions). Es produix una ruptura cada hora i mitja (31 ruptures al dia). Si comparem les dades amb els de fa 10 anys el resultat és molt revelador. Han passat de 6.000 divorcis anuals en el 2004 a més d’11.400 en el 2015, la qual cosa ha suposat un increment quasi del 95%.

Les dades de l’Institut de Política Familiar ens mostren que la Comunitat Valenciana és, junt Catalunya i Canàries, la comunitat autònoma amb major taxa de ruptura familiar. La taxa de ruptura/matrimoni (0,73) està per damuntde la mitjana nacional (0,65) i de la Unió Europea (0,46). És a dir, els valencians ens casem menys i ens divorciem més, molt més que en altres comunitats autònomes.

Durada de les relacions

Les dades són molt clars, com més temps, més possibilitats de divorci. De les 11.405 ruptures (separacions o divorcis) que es van produir en 2015 a la Comunitat Valenciana, el 3.4 % no van arribar a complir els 2 anys de matrimoni, el 34% van superar els 2 anys però no van arribar als 10 anys de relació i el restant 62.6 va trencar la seua relació després de més de 10 anys casats.

La Comunitat Valenciana registra el major nombre de demandes de dissolució matrimonial per cada mil habitants d’entre totes les comunitats autònomes d’Espanya, segons les dades del Servei d’Estadística del Consell General del Poder Judicial. En concret, el registre en l’autonomia valencià és de 0,82, posant en relació el nombre de demandes de dissolució matrimonial amb el nombre d’habitants a 1 de gener de 2016, segons dades del Tribunal Superior de Justícia. La regió se situa per davant d’autonomies com Canàries, 0,81; Balears, 0,80, o Catalunya, 0,78.

La psicologia clau en les ruptures
Estes dades han servit al psicòleg valencià Enrique Moreno per a desenvolupar el primer baròmetre de psicologia i ruptura de parella a la Comunitat Valenciana.

“La Comunitat Valenciana lidera el rànquing de ruptures familiars a Espanya, la qual cosa implica directament que també liderem els efectes psicològics que aquestes ruptures tenen en tots dos membres de la parella i en els fills, en el cas que els hi haja” afirma Enrique Moreno.

Per al psicòleg valencià, “en un terç de les ruptures el desamor i un duel patològic després de la relació pot derivar en una depressió. I més greu encara, en alguns casos el procés depressiu deriva en la conclusió que la pròpia vida no té sentit sense la parella.” Fa ja temps que el suïcidi és la primera causa de mort violenta a la Comunitat, molt per davant dels sinistres de tràfic o els homicidis.

En un estudi publicat en el Journal of Affective Disorders (Revista de Trastorns Afectius) tant la separació com el divorci es van associar amb un augment del risc de suïcidi, especialment entre els homes de 15 a 24 anys. L’estudi va trobar que a menor edat existeix més risc de suïcidi després d’una ruptura. “És cert que tots els estudis ens indiquen que les dones patixen més després d’una ruptura, però també tenen generalment un millor maneig de les emocions. Un mal maneig, unit a certa falta de maduresa pot tenir greus conseqüències” afirma Moreno.

Finalitza l’estudi amb dades optimistes: en els últims anys cada vegada més gent acudix a un professional per a aprendre a manejar la tristesa i l’ansietat derivada d’una ruptura de parella. En la gran majoria dels casos, igual que ocorre en el duel per la pèrdua d’un ser estimat, la teràpia psicològica potència l’acceptació i la superació de la ruptura. Finalitza Moreno amb un exemple: “és com fer una mudança, per descomptat que pots fer-la el teu sol, però si contractes a una empresa de mudances serà més ràpid, efectiu i segur”.