Cinc minuts fantàstics del València CF, del 75 al 80, li van donar una valuosa victòria en El Roserar davant el Màlaga per 1-2, en un partit en el qual els de Mestalla van ser capaços de remuntar el gol inicial local per a donar-li la volta amb els punts de Coquelin, que s’estrenava com a realitzador amb un espectacular cabezazo, i Parejo, de penal. Els de Marcelino van sumar tres punts molt importants, i segon triomf consecutiu, en el seu objectiu de seguir a dalt en la taula i mantenir la il·lusió intacta en aquest tram decisiu de la temporada.
La gran novetat de l’onze inicial va ser l’entrada de Jeison Murillo quasi tres mesos després de lesionar-se. El central colombià somiava amb aquest moment i Marcelino li la va donar en aquest important desplaçament. L’objectiu era guanyar i el València CF va arrancar bé i concentrat i, en una ràpida eixida a la contra, Carlos Soler va centrar, Santi Mina la va tocar per a Vietto però va arribar abans el meta Roberto. Primer avís i segon poc després en un cabezazo del gallec que es va ser alt en rematar una miqueta desequilibrat.
Era un València CF atrevit, sòlid arrere i elèctric en atac. La banda esquerra amb Gayà i Guedes era un perill constant per al Màlaga. Se sentia còmode davant un rival que deixava espais i que no pressionava a l’excés als blanquinegros. No obstant açò, un servei de cantonada va caure als peus d’Ideye que, de forma estranya i quasi sense voler, va marcar el primer gol de la nit. Un autèntic ‘xurro’. I és que, sense fer gens, sense tirar entre els tres pals, el conjunt del Roserar s’avançava en el marcador al caient de la mitja hora de joc.
Una altra vegada tocava remuntar. El Màlaga no es podia creure com amb tan poc anava guanyant i, lògicament, es va venir a dalt i va gaudir d’alguna ocasió més. Per contra, l’inesperat tant local no va asseure gens bé al València CF que va perdre aqueix domini en el futbol. Encara així, va començar a remuntar el vol en els compassos finals de la primera meitat davant un Màlaga sense lluentor, que feia tot menys arriscar.
Per aqueix motiu als locals no els importava no jugar a gens, perdre el major temps possible en cada acció i fer el partit el més lent possible per a desesperar al seu enemic. En aquesta guerra de guerrilles del Màlaga, el València CF cercava accelerar el ritme per a tractar de cercar l’empat. Però no creava incertesa a Roberto. Amb l’1-0 es va marxar al vestuari després d’una primera meitat que va anar de més a menys, especialment després del tant d’Ideye que li va afectar molt al seu rendiment.
Després del descans el Màlaga va avançar línies i el València CF va tardar a entrar en joc. Però encara quedava temps per a la remuntada. Coquelin estava a tot arreu i era el motor que necessitava l’equip. Marcelino canvie la dupla ofensiva amb Rodrigo i Zaza per Vietto i Santi Mina, respectivament. Es portava una hora de joc i era el moment d’anar a per totes. I el davanter italià, en una gran mitja volta, es va acostar a l’empat però el seu tret va eixir fregant el pal dret de Roberto. Una pena.
Ja era una altra imatge. Un punt més d’intensitat blanquinegra es notava sobre la gespa del Roserar. Però faltava encertar. I va arribar en el minut 80 amb un golazo de cap de Coquelin que va rematar al més pur estil davanter centre. Va ser corrent per l’àrea, despistant al seu defensor i en el primer pal va connectar una cabotada al que res va poder fer el meta local. El francès, que estava sent protagonista del seu equip pel seu treball i esforç, va arreplegar el premi de l’empat. Fantàstic estrene realitzador del migcampista gal amb la samarreta blanquinegro.
I, de sobte, la màgia de Guedes i el desmarcatge de Rodrigo van propiciar el clar penal i l’expulsió del defensor Ignasi en derrocar al davanter. En un sospir el València CF va donar un colp d’autoritat i Parejo, com no, va assumir la responsabilitat i va anotar l’1-2 d’un zambombazo impressionant des dels onze metres. En un vist i no vist, en cinc minuts de fantasia, els de Mestalla van alçar el vol i li van donar la volta al marcador.
Aquest València CF sap patir, demostra el seu caràcter competitiu cada jornada i, quan sembla enfonsat, trau el cap i torna a connectar-se. Açò li va succeir aquesta nit a Màlaga on va donar una lliçó d’ofici en els pitjors moments. Coquelin va ser l’impulsor i Parejo, gràcies al gran desmarcatge de Rodrigo, van fer la gesta a Màlaga. Al final, tres punts d’or que mantenen a l’equip de Mestalla tercer en la classificació. Ara, a pensar ja en la pròxima visita a Mestalla de la Reial Societat.
