Desirée, Míriam y Toñi, desaparecidas en noviembre de 1992.

Aquest mes de novembre s’han complit 30 anys del què ha sigut el cas més mediàtic d’Espanya: la desaparició de les xiquetes d’Alcàsser. Tres dècades després dels crims, el cas continua obert amb preguntes per respondre i el seu major implicat, Antonio Anglés, en parador ignorat.

Ja ha passat un any des que la Policia Nacional i Europol van iniciar una campanya en la sol·licitaven la col·laboració ciutadana per a localitzar a Anglés. De moment, no s’han revelat avanços i s’ha iniciat una carrera contrarellotge.

Antonio Anglés està acusat de triple assassinat, tres violacions, rapte de menors i possessió il·legal d’armes de foc. No obstant això, tot això prescriurà en 2029. Passada aquesta data ja no podria ser detingut en el cas de continuar amb vida. Només hi hauria una excepció i és que la nova línia de la investigació aportara dades rellevants. Això retardaria l’extinció de la responsabilitat penal altres 20 anys més.

La jueza del caso Alcàsser da tres claves a la Policía para localizar a Antonio Anglés
Retrate robot d’Antonio Anglés realitzat per Noelia Medina i Ricardo Ortega. / Institut FP Ciències Forenses

Localitzar a Anglés podria a més donar resposta a altres claus del cas Alcàsser. Per exemple, una dels principals dubtes és què es va fer en realitat amb els cossos de les xiques. La versió oficial dels fets assegura que les tres xiquetes d’Alcàsser van ser violades i torturades fins a la mort tant per Anglés com pel seu companyó Miguel Ricart. A més, un tir en el clatell va posar fi a la vida de cadascuna d’elles. No obstant això, les autoritats mai van trobar rastres de sang en la caseta en la qual suposadament van tenir lloc les tortures de les xiquetes.

PÈLS SENSE ADN I UNA SNUFF MOVIE MAI VISTA

A això se suma l’interrogant de si els cossos sempre es van enterrar en el mateix lloc o es van moure. Els tres cadàvers van aparèixer a La Romana, un paratge de difícil accés de Tous, embolicats en una catifa.

Va ser el 27 de gener de 1993, 74 dies després de la desaparició, quan dos apicultors els van localitzar. La clau per a arribar a Anglés és que al costat de la fossa de les joves es va trobar un resguard de la seguretat social a nom d’un dels seus germans. Els experts van apuntar al fet que era estrany que aqueixos papers hagueren romàs durant dos mesos en el mateix lloc i a camp obert.

Paratge en el qual van aparèixer els cossos de les xiquetes d’Alcàsser.

Finalment, són moltes les versions que han parlat de la implicació de més persones en els assassinats. Encara que una d’elles era la possibilitat que Miriam, Toñi i Desirée hagueren sigut víctimes d’una snuff movie (vídeos d’assassinats i tortures), la veritat és que la cinta en qüestió mai ha aparegut.

No obstant això, les proves forenses sí que parlen de l’existència de pèls de fins a cinc implicats. Aquests van trobar més de 60 pèls però només 29 van poder utilitzar-se per a esbrinar l’ADN. Tres d’ells eren del pubis del mateix Miguel Ricart. Altres dos cabells trobats pertanyien a Antonio Anglés i de nou a Ricart. A més, va haver-hi un pèl canós del qual mai es va saber la procedència i altres dos cabells també d’origen desconegut.