El diumenge es celebra un dels actes més importants del calendari faller, i en 7Televalencia tenim preparat un dispositiu especial per a acostar-vos tot els moments d’un dia inoblidable que comença ben entrada el matí. A les 22h Jose González i el programa Vive las Fiestas té preparat un especial en el qual analitzarem tot l’esdevingut en un dia tan especial per a les Falles.

Però la Crida que sempre es realitza l’últim diumenge del mes de febrer, que hui coneixem des de les Torres no sempre s’ha realitzat de la mateixa forma, ja ha patit una peculiar evolució des que en 1931 s’instituïra.

El 15 de març de 1931, a les 19.00 hores, les diferents bandes de música van recórrer els carrers de la ciutat amb un pregoner al capdavant convidant a viure la festa. Tots van concloure en la plaça de l’Ajuntament, llavors Plaza d’Emilio Castelar, des d’on es van llançar carcasses i coets amb els concordes de l’himne de la “Regió”.

Fins a 1942 no es torna a tenir constància sobre l’acte de la “Crida”. Aqueix any es realitza des del balcó de l’Ajuntament el 13 de març, sent el primer d’aquestes característiques, on el President de la Junta Central Fallera, Luís Martí Alegre, convidava a viure la festa fallera.

Aquest mateix acte es repetiria a l’any següent amb la novetat de ser retransmès per primera vegada per una emissora de ràdio, comptant amb la presència de la Fallera Major de València, Elvira Gómez Trenor, al costat de l’Alcalde de la ciutat, Juan Antonio Gómez de Trenor (Conde de Trenor), actuant com a pregoner l’actor còmic Julio Espí.

En 1944 el balcó de l’Ajuntament serà substituït per un ruc, a lloms del qual un actor faria de pregoner pels carrers de València amb el següent vers: “Es fa saber a la gent de València i forastera que de ordre del president comensa en aquest moment la gran Setmana Fallera”.

En 1946 l’acte de la Crida es trasllada a l’11 de març. Aqueix dia, a les quatre de la vesprada, un majestuós cavaller anuncia per la ciutat l’arribada de la Setmana Fallera. L’Alcalde de la ciutat, Juan Antonio Gómez de*Trenor, des del balcó de la casa consistorial va convidar als ciutadans a participar en la festa.

Una gran cavalcada on desfila la Senyera, els diferents gremis, cotxes amb falleres i la Banda de la Legió, anuncia als ciutadans el 12 de març de 1947 l’arribada de les Falles. Clemente Cerdà i Antonio Aparisi, Vicepresident i president respectivament de la Junta Central Fallera, realitzen els discursos des de l’Ajuntament. El pregoner d’aquell any va ser l’actor Manolo Haro, que va llegir als carrers de la ciutat el text de la Crida.

El 12 de març de 1948, des del balcó de la casa consistorial, es realitzen les tres crides de la festa fallera. Presidint l’acte es trobava la Fallera Major María Luisa Martínez Vallejo-Manglano, juntament amb l’alcalde de la ciutat, José Manglano, i el President de la Junta Central Fallera, Adolfo Cámara. L’acte es va tancar amb l’actuació de la Banda de Música de l’Acadèmia General Militar.

En 1949, la Crida es va realitzar el dia 11 de març. La Fallera Major Margarita Casanova, l’alcalde i el vicepresident de la Junta Central Fallera parlen per a Radi València. L’endemà, i al final de la desfilada de la Banda de Música de l’Acadèmia General Militar de Saragossa, el pregó emès el dia anterior per Ràdio València es repeteix des del balcó de l’Ajuntament, enfront del qual s’ha congregat gran quantitat de gent.

A partir de 1951 passa a dir-se de Pregó a Crida quan aquest festeig comença a consolidar-se com un acte massiu faller de promoció exterior de la festa de les Falles. Aqueix any es realitza com en els anteriors des del balcó de l’Ajuntament, mancant de parlaments.

En 1952 es realitzen diverses modificacions en l’acte de la Crida. Una d’elles és l’espècie de festeig nupcial on passegen en carrosses d’època Baltasar Rull, alcalde de la ciutat, i la Fallera Major de València, María del Rosari Violante Ferrandis Lluna. La gent es va congregar ràpidament als voltants del festeig per a admirar la majestuositat de les carrosses.

La Crida passa a celebrar-se en 1954 a les Torres de Serrans. Donat el marc històric, els components de Junta Central recreen l’espai, adornant amb bengales i torxes les escales i les Torres. Clemente Cerdà, president de la Junta i María Minguela Cañelas, Fallera Major de València, conviden a tothom a viure les Falles.

Imágenes de la Crida de puertas para adentro

El dia 11 de març de 1955 es repetirà l’acte. Una comitiva disfressada de l’edat mitjana arranca a les set i mitja de la vesprada des del Pont de la Trinitat cap a les Torres de Serrans. Allí s’ofereix al públic congregat la Crida per part de Clement Cerdà, President de Junta Central Fallera i de la Fallera Major de València, Amparo Teulet Casanova.

El 12 de març de 1957, l’Alcalde sí que assisteix a l’acte de la Crida a les Torres de Serrans i s’introdueix una novetat: l’Alcalde Tomás Trénor Azcárragua, hereu del títol de Marquès del Túria, va lliurar a la Fallera Major de València, Sagrari Fernández de Córdoba Planells, unes simbòliques claus de la ciutat.

La Crida es consolida en la ubicació de les Torres de Serrans, concretament en la Plaça dels Furs. Milers de fallers i valencians es van congregar des dels anys cinquanta fins a la dècada dels vuitanta en la mítica plaça. En 1990 se celebra per primera vegada en la part de les Torres de Serrano del vell llit del Riu Túria, guanyant en vistositat i podent acollir a moltes més persones.

Fins hui, la Crida s’ha celebrat a les Torres i és un dels actes més importants del calendari faller al qual milers i milers de fallers, valencians i gent de tot el món acudeix per a donar la benvinguda a la festa declarada Patrimoni Immaterial de la Humanitat.

Les Falles es preparen per al seu cap de setmana més especial