(MARÍA HUERTA).- Tancades, agafant pols i amb grafitis de colors a les seues portes. Així es troba hui dia les Covetes de Sant Joan, declarades Bé d’Interès Cultural (BIC) de València. Ara, l’objectiu de la ciutat és llavar-los la cara i reconvertir-les en espais de compra per a reprendre la seua activitat.
Aquestes coves daten del segle XVIII, època en la qual albergaven chatarrerías i comerços d’artesanals. Es tracta de buits instal·lats en la façana barroca de l’Església dels Sants Joans, enfront de la Llotja.
Aquestes edificacions van constituir el punt de trobada de comerciants i compradors, un paper que ara compleix el Mercat Central. En l’actualitat, la majoria d’elles porten tancades des d’abans dels anys 80. De fet l’última de les coves va tancar les seues portes sobre aquests dates . Així ho explica Raúl Escobar, president de la Associació Recuperem les Covetes.
Des d’aquesta iniciativa, constituïda abans de la pandèmia, Raúl lluita perquè aquestes coves siguen rehabilitades. L’objectiu de l’organisme és que les edificacions tornen a albergar activitat comercial com feien en el segle XVIII. Això sí, només podran endinsar-se en elles negocis de disseny i d’artesania.
Perquè la petició de l’associació es convertisca en una realitat «fa falta molt treball». No obstant això, assenyala que ja s’han celebrat reunions amb l’Ajuntament per a posar en marxa el projecte de rehabilitació. En aquest sentit, Escobar assenyala una possible data per a la seua volta a la vida: «dins de tres o quatre anys».
Segons explica ell mateix, la rehabilitació de les edificacions no depèn d’ells. En primera instància, s’haurà d’acabar el forat de la plaça del Mercat, on es troben, per a veure a quina altura quedaran. Tot seguit, el propi arquitecte de l’obra, Carlos Campos, desenvoluparà el projecte perquè l’associació puga demanar subvencions «tant públiques com privades», puntualitza Estebe, qui assenyala que tenen en ment recórrer a la Fundació Hortensia Herrero.
Escobar: “No hi ha res a Europa com les Covetes de Sant Joan”
La labor no acabarà ací. En tractar-se d’un espai BIC també hauran de demanar permís a l’Ajuntament. En tot aquest procés, la iniciativa Recuperem les Covetes té un paper primordial: ser intermediari entre els projectes de la plaça, l’Ajuntament i els propietaris.
Des de l’entitat són conscients del seu gran paper i es mostren més que convençuts amb la seua causa. En paraules dels seus representants, hi ha diverses raons per les quals les coves han de ser rehabilitades. La primera i la més important d’elles és que compta «amb un triple BIC». «Estem parlant de la plaça amb més patrimoni de la Comunitat Valenciana», presumeix Escobar. Així, afig que els covetes compten amb un triple BIC, per la plaça del Mercat, La Llotja i a la Església dels Sants Joans. «També pel BIC de Ciutat Vella i l’entorn del Mercat», afig.
En l’actualitat, tots aquestes edificacions es troben en un procés de remodelació, a excepció d’aquestes coves del centre de València. En aquest sentit, l’organització ressalta que seria important que aquestes també protagonitzen una rehabilitació. «Es poden recuperar i és positiu per a València per al que es puga fer allí», explica. Juntament amb aquest argument, el president afig convençut: «No hi ha gens similar a Europa».
¿A qui pertanyen les Covetes de Sant Joan?
Malgrat la seua importància, molts dels seus propietaris no són conscients de la rellevància històrica de les edificacions. «La realitat és que moltes d’elles han canviat d’amo en els últims cent anys», assenyala Escobar, qui relata que en els seus inicis pertanyien a l’Església encara que entre els segles XVIII i XIX van ser venudes per necessitat de liquiditat.
En l’actualitat, aquestes coves del centre de València són propietat de l’Església dels Sants Joans i de particulars. La idea que dóna suport a l’entitat és que aquests particulars puguen llogar els espais a comerciants una vegada estiguen rehabilitats.
«Hi ha gent que està pensant ja a llogar-ho. Ja et puc dir que hi ha cua«, assegura Escobar. No obstant això, perquè aquests semisoterranis tornen a acollir a artesans i comerciants faran falta subvencions, temps i uns anys de mediació entre Ajuntament i propietaris.