www.valenciacf.com Fotografías de Lázaro de la Peña
SHARE

El València CF sembla que li ha agafat el gust a les golejades, es posiciona en el segon posat de la Lliga després de guanyar al Sevilla CF per 4 gols a 0, la seva cinquena victòria consecutiva que confirma el bon inici de temporada. Gonçalo Guedes signa dos gols propis de dibuixos animats que provoca l’èxtasi de l’afició

Segons la crònica de la pàgina del València Cf, Marcelino ha aconseguit treure partit de l’equip che. L’equip valencianista va sortir disposat a manar des del primer minut, asfixiant al Sevilla FC en el seu camp, amb un joc elèctric quan la pilota arribava a Guedes o Carlos Soler per les bandes, i calculador des d’enrere. A poc a poc anaven acumulant-se les arribades a l’àrea rival, solament contrarestats per tímids llançaments llunyans del conjunt visitant, l’única cosa que va faltar era encertar en la rematada. Primer va ser Carlos Soler el que gairebé sorprèn a Sergio Rico amb un llançament que va ser enverinant-se al segon pal, després Zaza va intentar el gol amb una rematada forçada que es va perdre prop del pal, Sergio Rico blocó el centre de Gayà quan Guedes ja s’imaginava marcant, Rodrigo es va veure obligat a rematar de forma acrobàtica un centre de Carlos Soler després de deixar assegut en una rajola al seu marcador… Al València CF solament se li podia parar amb faltes, però de vegades ni així. No arribava el gol, però solament era una qüestió de temps. I així va ser.

De vegades el futbol et dóna exquisiteces i quan el protagonista és un jugador del teu equip, la felicitat inunda el teu cor. Era el minut 42 de partit quan Guedes rep la pilota, es puja a la seva moto per arribar a la vora de l’àrea, i aquí van començar els dibuixos animats. Retalla amb la pilota pegada a la seva bota per deixar assegut al seu rival, va fer una finta per deixar enrere a un altre, és impossible detectar per on va a sortir pel seu exquisit maneig de la pilota amb les dues cames, i després frega el seu botí per enviar la pilota a l’esquadra. Qui no hagi vist el seu gol, que ho busqui! Mare meva! Què golazo! Va explotar d’alegria Mestalla, en veure que s’havia fet justícia als mèrits dels uns i els altres.

Ambició és una de les paraules que més es repeteix en el vestuari i no és alguna cosa que es digui de cara a la galeria, es reforça amb els fets. Perquè malgrat anar guanyant a un rival de la zona alta, el València CF va sortir després del descans amb la mateixa idea. L’única diferència? Que no va fer falta esperar molt per celebrar un altre gol, ja que en el minut 50, Zaza va estirar el seu estat de glòria amb una rematada amb l’esquerrana molt ajustat al segon pal que va desesperar al meta Sergio Rico. Ja són cinc les jornades seguides en les marca el davanter italià. Ningú podia posar-li un però a un equip que s’està instal·lant en un estat de felicitat cada vegada que surt a jugar a futbol. Quan un gaudeix amb el que fa rendeix millor i aquest és l’estat actual en el qual s’ha instal·lat el València Cf. I sempre vol més.

Veient a l’equip, que després d’un gol busca el segon, i després no baixa els braços per intentar el tercer és una situació digna d’elogiar. Perquè després del gol de Zaza, Rodrigo va estar prop d’aprofitar el regal de Guedes, però aquesta vegada Sergio Rico sí que es va estirar per repel·lir el potent llançament. Però la festa no havia acabat encara i Santi Mina, que va reemplaçar a Zaza, també volia la seva golito que va aconseguir per a goig de la parròquia valencianista. I aquesta situació reflecteix molt clarament que el València CF li ha donat llicència per somiar a la seva afició. Per què no? Amb Guedes i la resta de l’equip… tot és possible. La seva exquisida picadita per tancar el marcador amb el 4-0 va ser, sens dubte, autèntic caviar.