El València CF va ser capaç de trencar, i de quina forma més espectacular, la ratxa de tres empats consecutius en golejar al Màlaga per 5-0, en una trobada en el qual els blanquinegres van aprofitar huit minuts màgics de Simone Zaza, del 54 al 62, per a certificar un molt bon triomf davant un rival que va aguantar menys d’una hora l’efectivitat dels locals. Són tres punts importants per a seguir creixent i, a més, Mestalla no ha rebut cap gol en contra en els tres primers partits de Lliga.

Després d’una bona arrencada dels de Mestalla, amb victòria davant la UD Las Palmas i tres bons empats davant el Reial Madrid i Llevant UD a domicili, i Atlètic de Madrid com a local, el València CF necessitava sumar de tres en tres per a confirmar tot el bé que se li està veient sobre el terreny de joc. Equip compacte, solidari, lluitador, que no baixa mai els braços i que juga de tu a tu davant tots els seus enemics. Però li faltava fer el pas al capdavant i canviar aqueixa dinàmica d’igualades consecutives.

En una setmana molt carregada de tres partits molt exigents, Marcelino va tirar mà aquesta vesprada a la seua llibreta i instint d’entrenador per a moure peces i donar aire a la plantilla. Va fer quatre canvis pel que fa a l’última trobada, el derbi davant el Llevant UD, en incloure a Gabriel Paulista per Garay i Lato per Gayà en defensa, a Guedes per Andreas Pereira en el centre del camp i a Zaza per Rodrigo en punta d’atac. La idea del tècnic és tenir ‘endollats’ a tots els jugadors de la plantilla i que tots se senten protagonistes en el València CF.

Els primers compassos van ser de cerca del control del partit entre dos equips que volien assegurar les passades i evitar regals al rival. En el minut 16 una jugada de Carlos Soler per banda dreta amb centre mesurat a l’àrea va ser cabotejada amb molta habilitat per Santi Mina per a fer l’1-0. El davanter es va ficar entre els centrals i va enxampar a contrapeu al meta Roberto. Primer tant del gallec en Lliga. Era el millor inici possible i, a més, Neto, en la seua línia, va evitar l’empat poc després en una rematada de Rolan que va pegar en l’esquena de Gabriel i que el brasiler va rectificar amb molta seguretat per a enviar a córner.

Al caient de la mitja hora una preciosa i precisa ràpida combinació entre Guedes, Montoya i Carlos Soler va acabar amb centre del de la pedrera i Zaza no va poder definir, sobretot, perquè el meta li va agarrar des del sòl quan el ‘9’ tractava de marcar el segon de la nit. Ho va veure tot Mestalla, però no el col·legiat que va xiular servei de cantonada davant l’amarga queixa de l’italià que li feia clars gestos de la falta del porter visitant.

El Màlaga no es va arrugar en cap moment i, de nou, Neto va estar superb a tret a boca de canó de Mula. El València CF cercava la sentència i el seu enemic l’empat. Quasi al caient del descans una espenta de Luis Hernández a Zaza quan va controlar una pilota tampoc va trobar la resposta d’Álvarez Izquierdo que va deixar seguir el joc. No era un duel fàcil per als blanquinegres que van mantenir el seu marc imbatut fins que el col·legiat va xiular el final de la primera meitat.

En la segona meitat el València CF va voler certificar el xoc i Guedes, des de fora, de l’àrea va provar les mans de Roberto. I açò va succeir en el minut 54 quan Carlos Soler, al més pur estil d’un extrem, li la va posar en el segon pal a Zaza per a aconseguir el 2-0 davant el deliri de la graderia i l’explosió de goig de l’internacional transalpí. Poc després va repetir amb una cabotada en planxa per a fer el 3-0 i sense temps per a aplaudir més va fer el 4-0, un ‘hat-trick’ en el seu compte particular en robar una pilota i definir amb molta classe davant Roberto. Huit minuts de fúria italiana i tres gols, cadascun d’un estil diferent.

Amb tot a favor, Marcelino va donar descans al seu potent medul·lar formada per Kondogbia i Parejo i, d’aqueixa manera, tenir-los ‘frescos’ de cara a la pròxima batalla del diumenge en Anoeta. Per contra, al Màlaga se li va fer etern el tram final, mentre que el València CF es divertia sobre la gespa.

Andreas Pereira i Rodrigo es van acostar al gol, però Roberto va evitar el daltabaix. Mestalla era una festa i la comunió entre la graderia i l’equip és màxima. Però no hi ha cinquè dolent i Rodrigo, que va eixir molt motivat, va marcar el cinquè després d’una taconada de Guedes. Gran final a una nit inoblidable en el qual el València CF demostra que cada partit és més competitiu (5-0).