espanyol
SHARE

Imparable. Aquest València CF de Marcelino García Toral s’està comportant com una autèntica piconadora i aquest diumenge en el RCDE Stadium va aconseguir la seua vuitena victòria consecutiva en derrotar a l’Espanyol per 0-2 en un molt treballat i disputat partit en el qual el conjunt de Mestalla va haver de patir fins a l’últim sospir per a seguir invicte, per a mantenir-se en la segona plaça de la classificació de LaLiga, per a demostrar que està fet a prova de tot i, sobretot, que no perd els seus senyals d’identitat que li porten a il·lusionar tant a l’afició blanquinegra en aquesta arrencada de temporada.

Un golazo de Kondogbia des de fora de l’àrea i un altre de Santi Mina, amb molta habilitat, van destrossar a un Espanyol que no va encertar en la primera meitat i que es va veure superat per un intractable enemic que sap guanyar de totes maneres. I ara a pensar en la visita del FC Barcelona del pròxim diumenge a Mestalla en un autèntic partidazo. Primer i segon classificat es veuen les cares en un estadi que estarà ple i amb quatre punts de diferència entre tots dos.

Després de l’aturada per seleccions tornava el campionat de la regularitat, en el qual el conjunt de Mestalla s’aferrava a ser-ho més que mai. Per aquest motiu arribara a Barcelona amb el ferm propòsit de sumar de tres en tres. Per a açò el tècnic va moure l’onze amb quatre novetats: Gabriel per Garay, Bategue per Guedes, Andreas per Carlos Soler i Santi Mina per Zaza. El concepte d’equip de Marcelino ho porta rigorosament i, per a açò, ho demostra amb fets. Tots els jugadors de la plantilla són útils i tots van pel mateix camí.

En l’arrencada del xoc un centre de Gerard no va arribar per poc Sergio García en la primera aproximació clara de l’Espanyol, ràpidament contrarestat pel València CF, que, després d’una sèrie de rebutges després d’un servei de cantonada, es va acostar amb perill amb un tret d’Andreas que va detenir bé el meta Pau. Instants després Montoya també ho va intentar des de fora de l’àrea i la pilota va eixir desviat per poc. Piatti també va provar amb l’esquerrana, un centre de Gayà que no va controlar el porter local.

Era un anar i venir de tots dos equips, sense dominador clar de la situació. Per moments controlava l’Espanyol i per uns altres el València Cf. Un rebuig de Víctor Sánchez, al caient de la mitja hora, no va ser aprofitat per David López per a fer el primer quan estava sol, encara que es va trobar amb la manopla de Net, qui de nou va haver d’intervenir a rematada des de prop de Sergio García. Les ocasions més clares les van tenir Gerard quan va disparar al pal en el minut 36 i Darder, en el 41, va repetir pal amb una rematada amb rosca.

Era la fase més irregular d’un imprecís València CF que, a força d’impulsos, rondava l’àrea blanquiblau. Al final, tots dos equips es van marxar al descans amb l’empat inicial després d’un primer assalt en el qual l’Espanyol va gaudir de les oportunitats més clares amb dues rematades al pal davant un bloc de Mestalla que va alternar el millor i el pitjor amb el pas dels minuts.

En la segona meitat, l’Espanyol va eixir pressionant a la recerca del gol i al caient de l’hora de joc una ràpida eixida de Net als peus de Sergio García va impedir el pitjor. Llavors va moure fitxa Marcelino en donar entrada a Guedes per Bategue i retardar la posició de Gayá al lateral esquerre. Els de Quique no perdien la il·lusió i Gerard, sense buit, va voler donar la sorpresa però va tornar a trobar-se amb un àgil meta blanquinegro.

Però aquest València CF és màgic i indestructible i en el minut 66 Kondogbia, va veure la porteria de l’Espanyol i va col·locar la pilota lluny del marc de Pau per a fer el 0-1. La qualitat del migcampista francés va demostrar que, encara sense fer grans coses, l’equip de Marcelino, per cert expulsat poc abans pel col·legiat per protestar una acció, és una roca que mai es trenca. Tercer tant de el ‘16’ i tots ells lluny de Mestalla, en el Santiago Bernabéu, en el Benito Villamarín i aquesta vesprada en el RCDE Stadium.

El València CF va fer un pas al capdavant i l’Espanyol es va encongir amb el tant visitant, i Rodrigo, en una jugada personal, va disposar del segon de la vesprada, però Pau ho va evitar amb una mà espectacular. El partit no estava definit, ja que l’equip local cercava a la desesperada l’empat. I en el minut 82 arribava la punta definitiva amb el 0-2 de Santi Mina que, amb molta intel·ligència, va aprofitar una mala cessió de Víctor Sánchez per a batre a Pau. Quinte tant del gallec que aprofita el seu temps de la millor forma possible.

Al final, tres punts més, vuitena victòria consecutiva, invicte, porteria a zero, efectivitat…, així és aquest València CF 2017-18. Uns registres de rècord que mai havia aconseguit en tota la seua història i que li porten, després de dotze jornades de LaLiga, a ser un equip fiable, compacte i senzillament perfecte. Ara, a descansar i a pensar en el FC Barcelona.