ahogados
SHARE

El bon temps ha trencat la disminució del número d’ofegats en espais aquàtics a Espanya ja que en les dos primeres setmanes del mes s’han produït 33 defuncions per esta causa, només dos menys que en els mateixos quinze dies de 2017.

Així ho arreplega l’Informe Nacional d’Ofegaments que elabora la Real Federació Espanyola de Salvament i Socorrisme, que totalitza 159 víctimes mortals per ofegament en el mig aquàtic entre l’1 de gener i el 15 de juliol, una xifra sensiblement inferior a les 245 persones mortes per esta causa, en el qual fins llavors havia sigut la pitjor dada històrica d’aquesta estadística, que es duu a terme des de 2015.

La xifra dels primers quinze dies de juliol reverteix la tendència a la baixa que es venia donant enguany pel retard de l’arribada del bon temps fins al punt que a 16 de juliol s’ha registrat un mort menys que en el pitjor mes de 2018 fins ara, que és juny, amb 34 defuncions, que, al seu torn, havia superat en deu víctimes mortals el mes que més òbits havia registrat fins llavors, que havia sigut març, amb 24.

El mes de juliol confirma, en canvi, una altra dada especialment significativa d’enguany. El 24,5% de les 159 morts des del primer de gener, 39 persones, tenia 75 o més anys, i 83 víctimes, el 52,2% estava en la franja d’edat entre 35 i 74 anys, mentre que 15 morts (9,4%) es trobaven entre 18 i 34 anys, i els menors d’edat representaven el 5,7%, amb nou vides humanes perdudes. D’altres tretze morts no consta l’edat.

playas
Milers de persones gaudeixen d’una assolellada jornada a la platja de la localitat valenciana de Cullera.

La majoria de les persones mortes en els 196 primers dies de l’any eren homes (79%) de nacionalitat espanyola (72%), que van perdre la vida en una platja (42%) o en qualsevol cas en un espai aquàtic sense vigilància o servei de socorrisme (90%) i entre les 10.00 i les 20.00 hores (66%).

Per Comunitats Autònomes, Canàries, amb 25 morts (15,7%) continua sent el territori espanyol amb més morts per ofegament en espais aquàtics este període, com és des de gener.

Li segueixen Galícia (23 morts, 14,5%), Andalusia (22, 13,8%), Catalunya (18, 11,3%), Comunitat Valenciana (15, 9,4%), Illes Balears (11, 6,9%), País Basc (8, 5%), Aragó i Astúries (7, 4,4%, en cada cas), Castella i Lleó (5, 3,1%), Regió de Múrcia (4, 2,5%), Cantàbria i Comunitat de Madrid (3, 1,9%, en cada territori), Castella-la Manxa, Extremadura i Navarra (2, 1,3%) i La Rioja i la Ciutat Autònoma de Ceuta (1, 0,6%), mentres que a Melilla no s’ha registrat cap succés mortal d’estes característiques.

Al llarg dels primers quinze dies de juliol, Catalunya ha sigut el territori on més morts per ofegament s’han produït, amb set morts, per davant de Comunitat Valenciana (6), Galícia (5), Canàries i Illes Balears (tres en comunitat insular), Andalusia, Aragó, Comunitat de Madrid i Regió de Múrcia (dues en cada regió) i Castella-la Manxa (1).