Nano va perdonar al Màlaga amb una ocasió clara (0-0)

El Llevant UD trau un valuós punt davant el Màlaga CF encara que va poder portar-se els tres punts després d'un mà a mà entre Nano i Roberto.

15

Morales va acariciar la pilota quan el cronòmetre ja havia superat el temps reglamentari i el feu del Roserar va entrar en estat de pànic. La trobada moria mentre el Comandant activava les seues constants vitals per a projectar-se cap als dominis de Roberto. El vertigen es va apoderar del futbolista blaugrana. Les seues botes amagaven dues turbines que semblaven propulsarle en adreça cap a la porteria malacitana en un contraatac d’arrel diabòlica. El radar que amaga l’interior de la seua ment es va activar a la recerca de l’opció més clarivident. La graderia del coliseu andalús va dibuixar un rictus que accentuava aquella emoció que deriva de la por. I cada pas del futbolista, amb l’esfèric imantant a les seues botes, acreixia aqueixa sensació de paüra. Morales va mirar a l’estesa i va llançar un brindis al sol. La seua imaginació és il·limitada. Va ser un servei mil·limètric que va deixar nu a Nano amb Roberto. Les llums es van apagar i el focus lluminós va centrar l’atenció sobre les figures de l’atacant i del meta. Dues forces que resulten equidistants van entrar en acció. Va ser un desafiament suprem; una espècie de ruleta russa que podia marcar la destinació d’una confrontació sense excessius sobresalts a l’interior de les àrees de cadascun dels rivals. Roberto no es va deixar intimidar. Els segons van ser eterns. L’angoixa de la situació no li engulló. Va aguantar fora mida per a estirar-se al màxim i rebutjar el tret del davanter blaugrana. La tragèdia, i el seu sentit més oposat, en el futbol sempre preval una idea antitética, es va materialitzar en el postrer minut, però tot va concloure amb una igualada escassament celebrada pel grup que lidera Michel i notablement avaluada per l’esquadra blaugrana perquè li permet seguir sumant i afegint dígits al seu caseller particular.

És un d’aqueixos empats que expliquen i reforcen estats d’ànim. La disciplina del balompié no entén de tendències; no té escrúpols. Els fets es van succeint de manera dictatorial. I cal saber interpretar-los. Podria debatre’s sobre la contundència del càstig per al Màlaga si Nano haguera fet ple en l’arc blanquiblau, però la veritat és que els esdeveniments van quedar consignats d’aqueixa manera des d’una perspectiva cronològica. El xoc languideció i els xics de Michel encara no s’havien recuperat del tembleque que va generar el cara a cara entre Roberto i Nano. Va ser l’acció més diàfana de les hosts granotas en el còmput general de la cita, però va poder ser determinant. El partit que va enfrontar al Llevant i al Màlaga no va ser una oda al futbol en estat pur. Els condicionants van caracteritzar el curs de la confrontació. L’entitat d’Ofrriols es va presentar en terres malaguenyes amb un part de guerra demoledor.

Fins a sis jugadors es van quedar a València per lesions de diferent consideració. No és un fet ni menor, ni anecdòtic. La pilota tornava a rodar en l’escenari de la competició de lliga després de la derrota saldada davant l’Atlètic de Madrid (0-5). Potser la concatenació d’aqueixos factors reforce l’aportació i el valor del punt conquistat. Oier va alçar un mur que va dissipar qualsevol besllum de dubte i el bloc es va batre amb fe i amb vigor durant el desenvolupament de la batalla. Ningú va escatimar esforços en una lluita sense treva i sense concessions. El Llevant va eixir indemne del Roserar, davant un adversari ferit, després de demostrar que la tenacitat i la fe són arguments que cotitzen a l’alça en el seu ideari. El seu codi genètic accentua aqueixos components. La solidaritat i aqueix esperit de germanor tan característic li va permetre sobreviure en la immensitat d’un partit marcat per una exigència supina davant el significat de la victòria.

Des d’aqueix prisma, el punt reforça la solidaritat suprema d’un col·lectiu que creix exponencialment quan actua de manera grupal. La solidesa defensiva del Llevant va ser capital. La proposta ofensiva del Màlaga solia perdre fonament en els voltants de l’àrea blaugrana. Va ser una constant durant els noranta minuts. I la tendència va augmentar en el capítol final quan l’ansietat va minvar l’ànim de l’equip de Michel i el cansament va obrir esquerdes. El pas del temps va confondre al Màlaga. En aqueixa fase les pilotes penjades a l’àrea defensada per l’arquero basc es van succeir per a coronar la labor de Postigo i Chema, imperials en les accions que sobrevolaven els seus caps. La intensitat i el rigor tàctic van mantenir en lloc segur a un Llevant que potser li va faltar un punt de claredat en la zona de tres cambres per a tombar al seu enemic. Amb tot va somiar amb la victòria en una contra mortífera conduïda per Morales que va engegantir la imatge de Roberto.lo

SHARE