SHARE

Nanda Botella ha presentat una de les seues col·leccions més coloristes titulada ‘Franjas, grietas y color’. Una explosió de colors vius que pretén mostrar la part posterior de les coses. L’artista confessa inspirar-se en viatges llunyans i llocs exòtics i que utilitza les seues obres per a llançar missatges al món.

-Què podem trobar en aquesta exposició Nanda?

Bé podeu trobar l’última col·lecció que està plena de colorit, de força, es diu “Franjas, grietas y color”. És una búsqueda más, els artistes sempre estem com investigant i aquesta vegada volia a través de les esquerdes, mostrar la part de darrere, el fons de les coses, el color que a voltes mostren les esquerdes, les parts posteriors, el fons, que és molt interessant. A més està plena de color, a mi m’encanta jugar amb el color. Hi ha hagut una època en el que tot era blanc i negre i els grisos. Realment per a mi és que un llenguatge, jo ho utilitze per a expressar des que sóc xicoteta, el meu primer quadre ho vaig fer amb 6 anys. És una forma d’explicar coses, aqueixa sensació de que et produeix en mirar-los és el que jo et vull explicar.

-En què t’has inspirat per a aquesta exposició, per a aquests quadres?

Doncs possiblement, no estic segura, però acabe de tornar de Filipines i d’Hong Kong, llavors a Filipines he fet un hotel que és del meu fill, l’interiorisme. He gaudit moltíssim del mar, la fauna i no sé, potser és açò, perquè és una explosió de color com veureu ara. Jo pense que és açò, he tornat molt il·lusionada i molt bé.

-Dius que en aquesta exposició intentes mostrar la rebotiga o la part de darrere de les coses, veig que en els quadres, en les pintures hi ha molt color. Entenc que la part de darrere de les coses és a voltes és moltíssim més bonica que la part davantera, no?

Clar, però moltes vegades solament veiem la part de davant, solament ens fixem en la primera impressió de tot i cal donar més temps. Vivim molt de pressa, no ens dóna temps a aprofundir, fins i tot jutgem per la primera impressió que ens causa alguna cosa. M’agradaria que poguérem viure més a poc a poc, aprofundir més en la coses, veure els següents plànols que té tot.

-És la primera vegada que aquestes obres estan exposades al públic perquè tothom les puga veure?

Està feta especialment per a ací.

-Quin és la reacció del públic que esperes en veure aquesta col·lecció?

Jo espere connectar amb tothom, amb la gent, perquè aqueixa és la intenció de tot artista. Però no ho sé, t’ho expliqués matí. Espere que els agrade, que produïsca una emoció, ja no que agrade si no que quan et poses davant sentes alguna cosa.

-És fàcil viure de l’art a València?

A València no. A mi m’encanta, sóc una enamorada de València i defensaré la meua ciutat sempre i seguiré treballant ací, però és un contrast molt gran, quan sales. Quan sales hi ha molta acceptació, molta curiositat, hi ha molt públic. A València clar és picar sempre als mateixos. Jo tinc molts clients a València, que em volen, que els agrada l’obra, que em compren, però clar, hi ha menys rotació de gent, és una mica complicat però bé, avui dia estem molt comunicats i nosaltres anem a totes les fires, acabem d’estar a Madrid fa uns mesos, en fi, ens movem. Però em ve de gust, València m’agrada, aquesta la meua gent i fins i tot m’inspira, els colors de València no els té cap lloc.