Juanjo Artero
SHARE

– Què tal es treballa amb una actriu tan gran com Lola Herrera?

Ella s’enfada quan li diuen dama de l’escena però encara que ella no ho vullga, ho és. Va nàixer para açò i gaudir d’ella en algo impagable i és un tros de la meua vida. I en el tema professional, compartir amb ella escenari és una meravella.

– Quan et posen un projecte sobre la taula en el qual vas a ser dirigit per Magüi Mira i actuar al costat de Lola Herrera no et dóna vertigen?

No. Et fan tindre ganes, amb vertigen. Però amb moltes ganes. És una energia molt positiva la que es crea sobre l’escenari.

– Què anem a poder trobar en ‘La velocitdad del otoño?

Es van a trobar amb una comèdia molt divertida però tractant temes molt important, com la vellesa, la deterioració física…. Mitjançant la comèdia et fiques en un món de poesia meravellós. El públic va a plorar, va a riure. Li’l van a passar molt bé i a més expliquem una història que obri una porta a l’esperança.

– Pot ser que el teu personatge siga el que obri aqueixa porta a l’esperança?

Bé, pot ser. Encara que la trobada dels dos personatges és molt tràgic però molt còmic per al públic. Els dos personatges parlen, es comuniquen i s’entenen a través de l’art. La trobada entre la mare i el fill és molt bonic.

– Però el tema que tracteu, que uns fills volen ficar a una mare en una residència no és un tema delicat com perquè ho tracteu en pla comèdia?

Aqueixa és la màgia del teatre. El personatge el que vol és seguir vivint en el seu món i no vol anar-se a una residència i reivindica poder acabar els seus dies com ella vulga.

– Èxit rotund en l’estrena pel que els valencians us tractem molt bé.

Sí, hi ha energia molt bona i la comunió que es va crear és especial quan venim a València.

– Heu rememorat la serie ‘Verano Azul’ en el Festival Antonio Ferrandis de Paterna et fa il·lusió?

Doncs depèn, perquè és part de la meua vida. L’han repetit tant que forma part de l’imaginari d’Espanya. Hi ha vegades que quan arribe a una entrevista solament em pregunten per açò i no és que em disguste però hi ha altres temes dels quals puc parlar.

– Fan falta més cavallers de l’escena com Antonio Ferrandis?

A Antonio sempre li anem a trobar a faltar, però en totes les generacions sempre hi haurà gent vàlida i meravellosa.