copa del
SHARE

La Copa del Rei torna per a les hosts granotas. El desembarcament blaugrana en el trofeu del KO està pautat per a la nit del pròxim dijous en l’Estadi Montilivi de Girona. La condició de Primer Divisionista que adorna l’expedient del Llevant en el temps més present li va eximir de participar en les rondes que inauguren el format de la competició. L’enfrontament davant l’esquadra catalana respon a l’eliminatòria dels setzens de Final que ja es disputa a doble partit. El duel es resoldrà definitivament en el Ciutat de València en els dies finals del mes de novembre. El Llevant i el Girona tornaran a veure’s les cares a l’interior del terreny de joc reeditant una situació que amb un precedent immediat durant el relat esportiu de la passada temporada en l’àmbit de la categoria de Plata. L’ascendent dels dos clubs en l’univers de la Segona Divisió no va ser menor i va quedar quantificat en l’ascens directe compartit en adreça cap a l’elite.

El Llevant i el Girona estrenen el seu expedient com a rivals en l’ecosistema de la Copa del Rei, si bé aquesta afirmació pot quedar en dubte si es recórrega a la memòria futbolística i es decideix recuperar l’experiència que van compartir en el format de la Copa de la República que va tancar l’exercici de lliga del curs 1936-1937 marcat pel desenvolupament de la Guerra Civil. El Llevant va conquistar el títol en propietat després de vèncer al València (1-0) en la Final que es va materialitzar sobre el verd de l’extint Estadi de Sarrià, propietat de l’Espanyol, però amb anterioritat les institucions van batallar en la fase preliminar. De fet, el Girona va mantenir la condició d’invicte davant el Llevant. L’entitat catalana va extraure un meritori empat en el duel que va obrir la competició en Vallejo (2-2). El partit de tornada, que coincidia cronològicament amb la jornada quarta, va seguir les manyagues postulades. No hi ha més referències si escruta la participació conjunta com a rivals vinculats a la Copa del Rei.

El Llevant reprèn una prova esportiva que la temporada passada amb prou faena va degustar. El seu pas va ser realment efímer. En els primers dies de setembre va marxar fins al Ramón de Carranza de Cadis per a enfrontar-se a la institució groga. Únicament podia quedar un supervivent en lliça en virtut dels condicionants que marcaven l’evolució de l’eliminatòria. Tot el que contenguera en l’escenari andalús adquiria la condició de definitiu. No hi havia possibilitat de redempció. Jesús Fernández va posseir la condició d’heroi en els penals. La seua actuació fou portentosa. Roger havia respost al gol aconseguit per Güiza en els minuts finals del primer acte, però no va haver-hi variacions substancials en el marcador. I l’obligada pròrroga no va buidar dubtes. L’ex arquer blaugrana va tirar d’instint per a emmanillar al Llevant. La història més recent ressalta l’escassa profunditat de l’expedient granota com a equip copero.

Una temporada abans, exercici 2015-2016, el grup que exercitava Rubi va xocar contra l’Espanyol de Galca. El RCDE Stadium va marcar tendència en la trobada de tornada. Burgui i Caicedo van remuntar la diana inicial de Verza que va nàixer des de l’estratègia amb un formidable tret que va superar la barrera i la resposta de Pau. En el Ciutat ningú va ser capaç de vèncer al seu oponent (1-1). El Llevant va aconseguir la ronda dels vuitens de final durant el curs 2014-2015, si ben la seua aventura va concloure en aqueix espai després de caure davant el Màlaga. L’última osca blaugrana en quarts de final va esdevenir en la campanya 2013-2014. Els triomfs davant el Recreatiu de Huelva i enfront del Rayo Vallecano van dibuixar una eliminatòria davant el F.C. Barcelona resulta amb dos triomfs de l’entitat culé en el Ciutat (1-4) i una setmana més tard en el Nou Camp (5-1).